Bases pedagògiques per a una educació esportiva

L’esport és una manifestació humana universal de caràcter lúdic i ascètic que presenta tres àmbits d’actuació molt delimitats: l’esport espectacle, l’esport recreatiu i l’esport educatiu. Cadascun d’aquests camps té els mateixos trets estructurals que l’identifiquen especialment (lúdic-esforç físic-regles-competició-esperit esportiu-risc), tot i que en proporcions diverses segons la mena d’esport de què fem esment. Els dos primers es troben clarament definits i segueixen camins divergents amb sengles filosofies, equipaments, recursos, institucions i practicants. Tanmateix, l’esport educatiu presenta, al nostre parer, interrogants seriosos i fins i tot contradiccions, per la dificultat de conjuminar el concepte “esport” i el concepte “educació”, a causa de la naturalesa peculiar de cadascun. Tal vegada aquest és el repte més important que té plantejat l’omnipresent i victoriós esport per demostrar, també en aquest camp, la seva pertinència i l’encaix eficient en el marc educatiu, com a pràctica pedagògica de notable valor formatiu. L’esport és un estil de vida que posseeix un excel·lent conjunt de valors individuals i socials i un nombre considerable de funcions socioculturals, econòmiques i polítiques, que afecten indefectiblement la formació d’un univers de ciutadans que pertany a una societat molt esportivitzada. A nivell individual destaquem el desenvolupament psicomotor, l’adopció de la identitat, el benestar personal, la millora i prevenció de la salut, la formació de l’autoconcepte, l’increment de l’autoestima i, en resum, la col·laboració en el procés d’autorealització personal. A nivell social subratllem l’excel·lència de l’esport per la seva capacitat d’integració social, per la seva força de difusió i assimilació cultural, per ser un indicador clar de qualitat de vida i benestar social, pel seu lideratge sociocultural, per la seva capacitat de generar periòdicament herois i mites esportius que esdevenen autèntics models de comportament, pel seu impacte econòmic, per ser un element clau en el control social, per la seva idoneïtat com a recurs per canalitzar l’agressivitat i la violència social, tot promovent catarsis individuals i col·lectives, per reforçar les identitats ideològiques i polítiques, per ser un factor de cohesió social i per la seva força de legitimació del poder establert.