Origen i institucionalització de l’associacionisme gimnasticoesportiu a Espanya al segle XIX (1822-1900)

Aquest estudi aborda el naixement i desenvolupament de l’associacionisme gimnasticoesportiu a Espanya en el segle xix des del 1822 any en què van aparèixer les primeres associacions esportives fins al 1900. Aquest procés contribueix a l’ordenament institucional de l’esport, a la seva difusió i a la seva legitimació social. L’associacionisme esportiu es va iniciar de manera titubejant però va arrencar a partir de 1875. La introducció de l’esport va coincidir amb la Restauració borbònica i el fervor dels reis i l’aristocràcia pel model cultural anglès i l’sport, i va ser sostinguda pel Regeneracionisme i la Institución Libre de Eseñanza. Per construir la llista d’entitats que conformen l’esport institucio­nalitzat, s’han seguit tres processos, que beuen de fonts primà­ries i secundàries. En primer lloc s’ha fet una exhaustiva revisió documental dels treballs anteriors de dos dels autors. A continuació, s’han efectuat recerques sistematitzades en les principals plataformes documentals digitalitzades d’Espanya. Finalment, s’han contrastat les dades resultants amb els últims treballs historiogràfics del període. Aquest procés metodològic de tres parts va produir una llista de 363 entitats esportives ubicades a les zones més benestants i industrialitzades. El ciclisme va ser l’esport que va atreure un nombre més gran d’associacions. Els resultats de la investigació mostren el vigor del procés d’institucionalització de l’esport a Espanya en el segle xix i el seu arrelament inicial entre les capes aristocràtiques i burgeses.