Els condicionants: concertació i imposició en el desenvolupament de la creativitat motriu

És un estudi que es va dur a terme a 7 escoles urbanes d’un municipi de Caldas, amb una població univers de 2.113 nens i nenes. En aquestes institucions es van realitzar processos d’observació participant i entrevistes en profunditat per a seleccionar casos típics i poder aplicar entre els seleccionats un test de creativitat motriu. La investigació va buscar resposta a les indagacions: Com es manifesten els condicionants: concertació i imposició i quina és la seva influència en la creativitat motriu dels nens d’aquestes escoles? Per resoldre aquest interrogant, es va acudir a les propostes de complementarietat i integració metodològica assumides per Murcia i Jaramillo (2000), Camerino (1995), Mardones (1991), Habermas (1999), Trigo i cols. (1999) entre d’altres, utilitzen en conseqüència mètodes quali-quantitatius. Entre els resultats més importants es destaquen: • Els condicionants més utilitzats a l’escola són tres: La concertació, la imposició i una mena d’híbrid entre aquests dos. • No es presenten diferències significatives pel que fa a l’estat de desenvolupament de la creativitat motriu, a les escoles que utilitzen com a condicionant la concertació i la imposició (casos considerats típics), malgrat que hi ha millors nivells d’originalitat en aquells grups que són castigats i que utilitzen com a mecanisme de control la imposició.