Conseqüències pedagògiques de la mirada i el tacte en expressió corporal

Aquesta investigació aprofundeix en la comunicació no verbal suscitada en activitats de l’àmbit de l’expressió corporal. L’objecte d’estudi se centra en l’anàlisi de les vivències de l’alumnat procedents d’aquestes activitats. El tipus de comunicació no verbal que interessa en el desenvolupament de l’estudi és el que fa referència a la interacció tàctil i visual que es desencadena en el desenvolupament de les activitats expressives. Per dur a terme aquesta investigació es considerà oportú aplicar una metodologia fenomenològica, i més concretament, s’han utilitzat com a mètodes el Diari de pràctiques i l’Anàlisi de contingut. D’aquesta manera, s’han pogut enregistrar, classificar i analitzar les conseqüències de comportament que es refereixen als dos tipus d’interacció registrades per aquest estudi. S’ha constatat que l’individu no roman indiferent quan experimenta algun d’aquests dos tipus d’interacció social, sigui l’acció de mirar o la de tocar. D’aquestes modificacions en la conducta es deriven unes conseqüències pedagògiques que s’han de tenir en compte, per tal d’incorporar recursos didàctics que millorin la intervenció educativa. En aquest sentit, i com un dels resultats obtinguts amb l’aplicació dels  mètodes d’investigació esmentats, aquest estudi proposa un programa d’intervenció didàctica per organitzar les tasques d’expressió corporal amb la finalitat de millorar la intervenció docent, i així, afavorir la praxi de l’alumnat en les sessions d’expressió corporal.