La mirada i el tacte en l’expressió corporal

Aquest article es basa en el treball realitzat a la tesi Conseqüències pedagògiques de la mirada i el tacte en l’expressió corporal, que s’endinsa en la comunicació no verbal suscitada en activitats de l’àmbit de l’expressió corporal; el seu objecte d’estudi se centra en l’anàlisi de les vivències de l’alumnat procedents de les activitats esmentades. El tipus de comunicació no verbal que ha estat d’interès per al desenvolupament d’aquest estudi és la que fa referència a la interacció tàctil i a la interacció visual desencadenades en el desenvolupament de les activitats expressives. Per dur a terme aquesta investigació es va considerar oportú aplicar una metodologia fenomenològica, i més concretament, es van utilitzar com a mètodes el diari de pràctiques i l’anàlisi de contingut. D’aquesta manera, s’ha pogut registrar, classificar i analitzar els tipus de comportament que tenen relació amb els dos tipus d’interacció registrades per a aquest estudi. S’ha constatat que l’individu no roman indiferent quan experimenta algun d’aquests dos tipus d’interacció social, ja sigui l’acció de mirar o de tocar. Aquestes modificacions de conducta impliquen unes conseqüències pedagògiques que han de ser tingudes en compte, per incorporar així recursos didàctics que millorin la intervenció educativa.