Cap a una nova comprensió de l’esport. Factors endògens i exògens

La paraula “esport”, traduïda (o, millor dit, incorporada gairebé literalment) a la  pràctica totalitat de les llengües del planeta és un terme autènticament ecumènic, en el doble sentit d’universal i de comunicació entre tots els humans, al voltant d’aquesta mena de religió laica globalitzada que evoca ràpidament, i sense cap dubte, una pràctica, un espectacle o un estil de vida. Per a la població de la nostra època, l’esport constitueix un dels termes més indubtables de la nostra cultura global. Encara que hi ha hagut múltiples intents per part d’associacions de l’esport, d’autors de prestigi i d’organitzacions acadèmiques internacionals pròpies i alienes, per tal de definir aquest concepte inequívoc anomenat esport, aquest, per la seva complexitat simbòlica, dimensió cultural i realitat social, resulta indefinible. Tanmateix, l’esport presenta uns factors endògens que conformen una lògica interna perfectament estructurada  que, des del punt de vista sistèmic, interactua com un sistema autònom pertinent amb la lògica externa, constituïda, de la seva banda, per uns factors exògens, que hi influeixen i viceversa. La congruència entre la lògica interna i la lògica externa de l’esport fan que aquest sigui una pràctica i un espectacle de gran vigència social, enorme presència cultural i un símbol identificador de la nostra època.