Incidència del nombre d’atacants en la defensa de primera línia en voleibol

Les relacions atac-defensa en voleibol s’han mostrat problemàtiques pràcticament des dels orígens de l’esport: els atacants realitzen un joc excessivament ràpid per a les possibilitats dels defenses. Es pretén de conèixer quina incidència té disposar d’un nombre més gran o més petit d’atacants en la realització de la defensa de primera línia. Per fer-ho, es va crear un instrument observacional a través del qual es pogués efectuar un registre sistemàtic de les accions d’atac i defensa de primera línia. Les dades recollides han estat tractades mitjançant el programa SDIS-GSEQ 4.1.2 per a Windows, a través del qual s’ha realitzat l’anàlisi seqüencial. L’objectiu consisteix a trobar patrons de joc estables en les situacions en què els atacants es troben en inferioritat ofensiva, igualtat numèrica i superioritat ofensiva. Els resultats permeten detectar estructures de joc estables en les accions defensives; aquests patrons de joc es veuen condicionats tant pel nivell dels equips com per la posició defensiva del col·locador.