Autoconcepte físic multidimensional i barreres per a la pràctica física en l’adolescència

Aquest treball analitza les relacions entre l’autoconcepte físic multidimensional (habilitat física, condició física, atractiu físic i força) i l’autoconcepte general amb les barreres per a la pràctica física, posant de manifest la capacitat predictiva de les primeres variables sobre les puntuacions atorgades en els obstacles per fer activitat física. Participen en aquesta investigació 1929 adolescents de la ciutat de Màlaga (Espanya), en edats compreses entre 14 i 17 anys (M = 15,62; DT = ,96). La investigació segueix un disseny transversal en què s’ha usat l’enquesta per a la presa de dades, recollint-se informació sobre el sexe i l’edat. A més a més s’explora l’autoconcepte físic, mitjançant el Qüestionari d’Autoconcepte Físic (QAF - Goñi, Ruiz de Azúa, & Rodríguez, 2006), i les raons que podrien impedir fer activitat física, gràcies a l’Autoinforme de Barreres per a la Pràctica d’Exercici Físic (ABPEF - Niñerola, Capdevila, & Pintanel, 2006). Les anàlisis de correlació i regressió lineal mostren associacions significatives entre ambdues variables i posen de manifest la capacitat predictiva que té la percepció de l’autoconcepte físic sobre les barreres per a la pràctica física. Les dimensions que millor es relacionen amb les barreres per practicar són l’habilitat física i condició física, així com les mesures generals del QAF, autoconcepte físic general i autoconcepte general.