Freqüència de pràctica física i autoconcepte físic multidimensional en l’adolescència

El present treball explora les relacions existents entre la pràctica
físicoesportiva i l’autoconcepte físic multidimensional, posades de manifest en
diverses investigacions (Alvariñas & González, 2004; Candel, Olmedilla, & Blas,
2008; Hellín, 2007; Goñi & Zulaica, 2000). La mostra utilitzada va estar
composta per 2.079 adolescents de Màlaga capital, estudiants de 3r i 4t de
secundària i 1r de batxillerat, en edats compreses entre els 14 i 17 anys (M =
15,62; DT = 0,95). Després de recollir dades relatives a la pràctica física, vam
obtenir informació sobre el seu autoconcepte físic mitjançant el Qüestionari
d’Autoconcepte Físic (CAF) elaborat per Goñi, Ruiz de Azúa i Liberal (2004), en
el qual es poden establir les dimensions següents: habilitat física, condició
física, atractiu físic i força, a més de mesurar l’autoconcepte físic general i
l’autoconcepte general. Els resultats trobats indiquen que els individus que
tenien una major freqüència d’activitat físic esportiva setmanal posseïen majors
puntuacions en el Qüestionari d’Autoconcepte Físic (CAF), amb diferències
significatives en tots els casos menys en la subescala autoconcepte general.