Efecte d’un treball de tècnica de desplaçament i d’un treball de pendents sobre el desplaçament en defensa i la capacitat de salt en voleibol

L’objectiu d’aquest estudi va ser comprovar l’efecte d’un treball de tècnica de desplaçament combinat o no amb un treball de pendents sobre la capacitat de desplaçament general i específic i sobre la capacitat d’abast en jugadors de voleibol en període de formació. La mostra objecte d’estudi van ser trenta-sis jugadors de voleibol en formació (el grup A estava format per divuit jugadors masculins i el grup B i C, per nou jugadores cadascun). Es va fer un disseny quasi experimental intersubjecte amb una prova pretest, posttest i retest. La variable independent va ser el tipus de treball realitzat per millorar la capacitat de desplaçament (nou sessions). Es van distingir dos nivells d’intervenció: a) realització d’un treball de desplaçaments específics (grup A i B); i b) realització d’un treball de desplaçaments específics i d’un treball de força en pendents ascendents (grup C). Les variables dependents van ser: la tècnica i el temps de desplaçament en bloqueig, i el temps emprat en la realització del test 9-3-3-9 i l’altura d’abast en un salt amb i sense correguda d’aproximació en defensa en el camp. El treball de tècnica de desplaçaments millora la qualitat d’execució dels desplaçaments específics. En categoria masculina, el treball de tècnica de desplaçaments millora els temps dels desplaçaments genèrics i dels específics. En categoria femenina, el treball de tècnica de desplaçament no va millorar els temps d’execució dels desplaçaments genèrics i dels específics. En categoria femenina, el treball de tècnica de desplaçament dut a terme de manera conjunta amb el treball de pendents sembla que millora els temps d’execució dels desplaçaments genèrics i dels específics. El treball de tècnica de desplaçament amb o sense el treball de pendents no millora la capacitat d’abast dels jugadors.