Formació en línia dels entrenadors esportius: revisió bibliogràfica

La situació actual viscuda a causa de la pandèmia mundial de Covid-19 ha posat a prova l’educació a distància en una escala sense precedents. El propòsit d’aquest estudi va ser revisar la literatura existent sobre la formació en línia dels entrenadors esportius duta a terme per part d’institucions oficials (organismes públics, federacions, universitats) i no oficials (fundacions, empreses de serveis i altres organitzacions educatives), mitjançant una recerca sistemàtica en diverses bases de dades. Se’n
van extreure dades sobre el disseny, participants, variables, instruments i resultats de l’estudi. Després d’una recerca selectiva dels articles, es va procedir a la utilització de la llista de verificació PRISMA amb l’objectiu de seleccionar els articles apropiats per a la anàlisi i avaluació posteriors, mitjançant la versió modificada de la llista de verificació de Downs i Black (1998). Es van analitzar 14 estudis descriptius i de revisió sobre les preferències dels entrenadors per a la seva formació en línia, la funcionalitat de les eines i les millores que s’hi podien aplicar. L’anàlisi del contingut dels articles va permetre identificar quatre línies principals d’investigació: descripció de les eines tecnològiques i informàtiques amb les quals compten els entrenadors, examen de les preferències dels entrenadors, anàlisi de l’ús dels recursos per part dels entrenadors, i avaluació de l’eficàcia dels recursos existents. L’anàlisi va permetre concloure que la formació en línia és un recurs extremadament útil per a la formació dels entrenadors, a causa dels avantatges que representa sobre la formació tradicional, malgrat algunes limitacions com, entre d’altres, l’absència d’interacció física.