Respostes cardiocirculatòries, metabòliques i perceptives en competició d’esgrima en cadira de rodes d’elit

L’esgrima en cadira de rodes és un esport caracteritzat per esforços de caràcter intermitent en què el ritme de les accions és màxim. Hi ha una mancança de bibliografia sobre l’evolució de la fatiga en aquest esport, en contrast amb la informació referent a la modalitat olímpica. L’objectiu d’aquest estudi va ser calcular els valors cardiocirculatoris, metabòlics i perceptius en una competició internacional d’esgrima en cadira de rodes per augmentar els recursos en la programació específica de l’entrenament en aquest esport. Hi van competir 16 tiradors de categoria A (7) i categoria B (9), als quals es va monitorar la freqüència cardíaca, el lactat en sang i la percepció d’esforç en cada fase de la competició. Tant la freqüència cardíaca (p = .014) com el lactat en sang (p = .037) i la percepció d’esforç (p = 0.04) van augmentar més en la fase d’eliminació directa que en la poule, i es va estabilitzar en el tram final de competició. En conclusió, tots els paràmetres analitzats tendeixen a incrementar-se després de la fase de poule i arriben als seus valors màxims en les eliminacions directes. Malgrat que els valors metabòlics van superar lleument el llindar aeròbic, és necessari crear una estratègia d’entrenament per demorar la fatiga i evitar així errors coordinatius, la qual cosa és tan important en aquesta modalitat paralímpica que necessita alta precisió a velocitat màxima.