EL BREAK-DANCE Un ball de carrer fet cracrobàcles

Main Article Content

Mª de les Neus Carol
Juan J. Gallardo Vázquez

Un grup d'amics de Harlem, al barri del Bronx de Nova York, cap als anys setanta, començaren a expressar-
se d'una manera diferent a la de l'altra gent. Volien trencar amb la societat del moment. Per això, crearen
la seva pròpia música i la seva pròpia manera de ballar-la. Tant la música com l'expressió d'aquesta, havien de respondre a les seves intencions. Així fou, crearen un ritme molt marcat, insistent, fort i esquitxat amb tota classe d'efectes especials.  Crearen un so trencat, entreta- Ilat igual que el ball. Havien de seguir el ritme, i per això es van valdre de moviments del discodance, arts marcials, acrobàcies gimnàstiques, etc. Un dels artífex d'aquesta música fou un tal Afrika Bambaata, que va començar amb una música similar a Looking for the perfeet beat de Soul Sonic Force o Rocket de Herbie Hancock i algunes més pertanyents al Hip Hop i al Rap. A tot això hi afegiren el scratching, que s'aconsegueix a base de fregar un disc damunt del plat del tocadiscs. Amb això es produeix un so trencat i estrident. Del scratching s'obtingué un altre so més suau i dolç al qual s'anomenà smurf.

Paraules clau
BREAK-DANCE

Article Details

Com citar
Carol, Mª de les Neus; and Gallardo Vázquez, Juan J. “EL BREAK-DANCE: Un ball de carrer fet cracrobàcles”. Apunts. Educació Física i Esports, vol.VOL 1, no. 03, pp. 15-18, https://raco.cat/index.php/ApuntsEFD/article/view/384572.