UNA RELACIÓ CONFLICTIVA: ELS JOVES I L'ESPORT A mode d'introducció La dificultat de l'anàlisi

Un problema important que es planteja en l'estudi de les relacions entre l'esport i determinats grups socials és el dels pressupostos dels quals es parteix. Es donen per suposats certs elements que, en realitat, no tenen perquè ser-ho. Així, per exemple, es pot considerar que l'esport és bo perquè proporciona plaer en la seva realització sense tenir en compte que l'esforç previ en aquesta aparició del plaer pot ésser un revulsiu per a certs individus i, en conseqüència, obstacle per la pràctica esportiva. Valorar el plaer després de l'esforç implica un determinat tipus d’ètica que implica una certa manera de viure el cos. Aquesta no ha de ser extensible a tothom; ben al contrari, per alguns el plaer corporal és un retrobament suau i no violent amb el propi cos del qual l'esforç violent (el que s'exigeix en un partit, el d'una cursa de 100 metres...) n'és exclòs. S'opta, en canvi, per un treball corporal més harmònic en el qual es dona rellevància a d'altres valors.
Llavors, voler estudiar el comportament esportiu d'aquests grups partint de la premissa al·ludida implica endegar la recerca des d'uns pressupostos erronis que impediran entendre'ls i, com a conseqüència, donaran lloc a uns programes de promoció distants dels seus interessos i vivències. Els joves són un grup particularment afectat per aquest error metodològic.