L'ESPORT ESCOLAR Mitjà de difusió i defensa ideals olímpics

A la fi del passat segle s'estava gestant una restauració que canviaria substancialment els sistemes de
formació de l'home i que donaria un definitiu impuls als moviments que tendien a imposar la cultura física
en la societat de l’època. Ens referim al naixement del modern olimpisme. L'olimpisme i l'EF pertanyen al mateix àmbit, tenen els mateixos objectius i les mateixes fites, amb els modes y els mitjans que cadascú
d’aquells empra. La meta final és una de sola i única: el perfeccionament de l'individu i la realització de
l’equilibri corporal i mental. Sabem que els bells ideals olímpics han estat foraviats notablement, ja que l'esport modern ha esdevingut un perill per a l'educació, pel simple fet d'haver estat essencialment deformat. Aval rep l'empenta d'interessos personals i d'objectius comercials o polítics. És possible però corregir aquesta devaluació des de l'escola, vetllant per un esport escolar que respecti els ideals de l' olimpisme. Pierre de Coubertin, el renovador i impulsor de l'olimpisme modern va tirar endavant una magna obra que tenia dos propòsits: 1) Suscitar l'interés dels governs, els educadors i el públic amb vista al restabliment d'un programa nacional d'EF i de moviment competitiu amateur que contribuiria a l'esforç
d'eliminar les injustícies socials i a lluitar contra les repercussions de la creixent industrialització i de la vida massificada a les grans ciutats, els efectes de la qual són nefastos. 2) Crear i desenvolupar l'amistat i la
bona voluntat entre els pobles, igual que ho varen fer els antics grecs amb motiu de la celebració dels seus
jocs.