INTEGRACIÓ EMOCIONAL, CORPORALIMENTALA TRAVÉS DEL SO, EL MOVIMENT I LA PARAULA Aspectes el·laborats per la psicomotricitat relacional músic-teràpia, dansa-teràpia

La psicologia humanista, nascuda com a moviment cap al 1961, conegué un gran apogeu en l'underground americà i, posteriorment, es va estendre a Europa. D'aquest moviment podem dir que, a grans trets, ha deixat un caliu semblant al que va produir la contracultura americana. Ara bé, la contracultura, la cultura "adversària" o, si es vol, simplement la cultura, sembla tenir avui vida pròpia i oposar-se al principi axial de la societat. El principi d'eficàcia i rendiment, relacionat amb la idea de progrés i competitivitat, entra en conflicte amb els nous valors culturals que tendeixen a l'autorealització, lliure expressió i autoafirmació. Sísif ha estat suplantat per Narcís i Prometeu i, encara que Arcàdia quedi ja com un record nostàlgic i oníric, la recerca d'una millor qualitat de vida és un fet social inqüestionable. Torner, Bell i Morin han descrit una i mil vegades el trencament que l'home d'avui pateix en la seva personalitat, que és immediatista -carpe diem-, per tal com és consumidor i obedient com a productor. Les històries victorianes han estat substituïdes per les neurosis postindustrials. La psicoteràpia humanista actual centra bona part del seu interès a integrar la personalitat de la persona. I ara ja, ens centrarem en el nostre treball.