ACTIVITATS AQUÀTIQUES PER A GRUPS ESPECÍFICS M. Caragol (introducció)

Abans de tot caldria definir el concepte "poblacions específiques" o "especials" per a continuació justificar la bonança o no del desenvolupament de programes aquàtics específtcament dissenyats per a aquests grups de població. "Població específica o especial" és qualsevol grup de població que requereixi o precisi unes necessitats superiors i atencions especials enfront de la resta de la població. Potser aquesta sigui una definició poc exhaustiva del terme, però en qualsevol cas ens situa en la tònica del programa que caldrà dissenyar per a ells. Altres definicions poden tractar a aquestes persones d'una manera més excloent o excessivament burocratitzada. Per exemple: "Llei d'integració del disminuït" (any 1982): " ... S'entendrà per disminuït a tota persona les possibilitats d'integració educativa, laboral o social del qual es trobin disminuïdes com a conseqüència d'una deficiència previsiblement permanent, de caràcter congènit o no en les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials". Sense voler entrar en discusions, es pot afirmar que no respon a la necessitat de situar a les poblacions especials davant d'uns programes aquàtics. Òbviament els nostres programes aniran dirigits no només a persones amb limitacions com les descrites en la Llei referida, sinó també a altres poblacions que subjectes a condicionaments d'altra mena, com l'edat, la maduració, etc., mereixen un tractament específtc des del disseny del programa i continguts fins a la concepció de les instal·lacions o equipaments. No podem presuposar que totes les persones d'iguals condicions tenen les mateixes necessitats, interessos i habilitats. No només haurem d'atendre a les característiques generals de cada grup, sinó també preveure les circunstàncies individuals de cadascun dels subjectes dintre del mateix grup. Aquesta individualització del procés educatiu ja preconitzada a l'educació general es molt més transcendental en aquestes poblacions (Jhoper 42, 1971). Fins fa molt poc aquests grups de població s'han trobat segregats en els seus propis programes sense integrarlos a la resta de possibilitats formatives o educatives. La Tercera Edat accedeix cada cop més a activitats i programes d'actuació que els retorna a la societat evitant la marginació en centres de només manteniment vital. El coneixement del desenvolupament evolutiu de la persona ha millorat l'adequació i el tractament donat als nadons, comprenent les seves necessitats i possibilitant una estimulació molt més ajustada.