El dopatge en els Jocs Olímpics d'estiu (1968-2008)

Introducció i objectius: L’ús de substàncies, fàrmacs i mètodes per millorar el rendiment en el treball o en el món esportiu data de fa segles. Però va ser a partir dels Jocs Olímpics de Mèxic (1968) quan el Comitè Olímpic Internacional va començar a fer controls antidopatge. L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar l’evolució dels resultats dels controls antidopatge des del 1968 fins ara.Mètodes: S’ha revisat l’evolució dels casos positius dels Jocs Olímpics d’estiu a través del lloc web oficial del Comitè Olímpic Internacional i l’Agència Mundial Antidopatge, que han estat contrastats amb documents de premsa especialitzada. Resultats: El nombre total de controls antidopatge és de 21.849, i sancionats 94. El nombre més gran de positius (26) va tenir lloc a Atenes 2004. Contràriament, a Moscou 1980 no se’n va trobar cap. A Montreal 1976 es va trobar el percentatge més elevat de positius per controls realitzats (1,40%). Europa és el continent més sancionat per dopatge (62,67%) i els agents anabòlics la substància més utilitzada (46 sancions). El percentatge d’esportistes sotmesos a proves antidopatge ha augmentat considerablement els darrers anys (1996: 18,64%; 2008: 42,86%).Conclusions: A partir del 1980 i fins avui, el nombre de controls antidopatge ha augmentat. La creació de l’Agència Mundial Antidopatge i la seva política de controls podria explicar la disminució del nombre de sancionats en els Jocs Olímpics de Beijing 2008.