Millora de la condició cardiorespiratòria de joves amb síndrome de Down mitjançant l'entrenament aeròbic: estudi longitudinal

Introducció i objectius: Les persones amb síndrome de Down (SD) mostren nivells inferiors de consum d’oxigen pic (VO2pic) que les persones sense SD. L’objectiu d’aquest estudi fou avaluar els efectes de l’entrenament aeròbic sobre la condició cardiorespiratòria d’adolescents amb SD.

Material i mètodes: Dinou adolescents amb SD (10 noies; 14 ± 5.9 anys) prengueren part a l’estudi. Mitjançant una prova d’esforç màxima, s’avaluà el temps d’exercici i el pendent assolit, i també els valors pic de consum d’oxigen (VO2pic), la freqüència cardíaca, el quocient respiratori i la ventilació, en començar l’estudi i a les 30 setmanes d’intervenció. L’entrenament es dugué a terme 2 cops per setmana, amb una hora de durada i a una intensitat entre el 60 i el 75% del VO2pic. Un dels 2 dies practicaven esports (atletisme, handbol, futbol, bàsquet o voleibol) i l’altre, natació. Es van utilitzar tests no paramètrics per avaluar les diferències entre els moments pre i postentrenament.

Resultats: Després de l’entrenament, els participants van incrementar significativament el VO2pic, la ventilació màxima i el pendent màxim (p ≤ 0,05).

Conclusions: Els adolescents amb SD són capaços de millorar la condició cardiorespiratòria amb l’entrenament aeròbic durant un període de sis mesos a intensitat moderada(mitjana).