Influència de la música en el rendiment esportiu

Molts psicòlegs esportius recomanen escoltar música com a element de la preparació mental de l'esportista a la competició. Això ens pot fer pensar que la música pugui tenir un cert efecte ergogènic? Relacionar música i esport ha despertat interès des de fa molts anys, però fins al moment les troballes encara són contradictòries. Sembla haver quedat demostrada la utilitat de la música com a ajuda en l'aprenentatge i el perfeccionament d'habilitats motores i, en l'àmbit hospitalari, la reducció de l'ansietat i l'estrès en diverses patologies i proves diagnòstiques de caràcter invasiu. En el que sí semblen d'acord tots els estudis és en l'absència d'un efecte ergogènic de la música per se. Diversos treballs aposten per la importància del ritme de la música per augmentar el rendiment esportiu, atès que sembla haver-hi una predisposició innata en l'home a sincronitzar moviments, amb la qual cosa, ajudats per un ritme musical alt (> 100 bpm), els actes motors serien més eficients i en conseqüència es podria millorar el rendiment físic. Pràcticament tots els estudis coincideixen en la capacitat de la música per dissuadir estímuls externs i focalitzar l'atenció del subjecte en la tasca física que està executant alhora que minimitza la sensació de fatiga que acompanya l'exercici. També es fa referència a la importància que la música pugui suscitar una vivència extramusical i una associació esportiva en l'individu i això sense que necessàriament hagués de tractar-se d'una música "coneguda" per l'esportista. És difícil trobar en la bibliografia treballs que estiguin estructurats d'una manera semblant, per la qual cosa resulten moltes variables per bastir la comparació adequada entre els estudis publicats. Avui per avui, la pregunta ¿quant d'ergogènic té la música?, realment no sembla tenir encara resposta, malgrat que sembla que hi ha prou evidències per tenir-la en compte com un arma psicològica.