Canvis de la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC) de jugadors d’hoquei durant el Campionat del Món de 2006

L’objectiu de l’estudi és determinar els canvis de la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC) dels jugadors d’hoquei en el transcurs d’un campionat del món. Van participar a l’estudi els jugadors de l’equip nacional espanyol i es realitzà un registre diari de l’interval R-R (Omegawave System), els dies en què es diputaven els partits. Es determinà la freqüència cardíaca basal (FC) i diferents paràmetres de la VFC.



Mitjançant un MANOVA, durant 7 partits es compara l’evolució dels valors promig de l’FC i dels diferents paràmetres de la VFC i s’analitzen els contrastos respecte al darrer partit. L’FC presenta un increment progressiu durant els set partits especialment significatiu en l’últim (F(18,6) = 3,27; p = 0,024). Els paràmetres RMSSD i PNN50 presenten una disminució progressiva al llarg del campionat, especialment significativa en el PNN50 (F(18,6) = 2,96; p = 0,034). Respecte als paràmetres de l’espectre de freqüències, LF i LF/HF presenten un increment al llarg dels 7 partits (en l’LF, F(18,6) = 2,72; p = 0,046), i HF va presentant valors inferiors.



La VFC disminueix progressivament i es redueixen els valors dels paràmetres relacionats amb l’activitat del sistema parasimpàtic (RMSSD i HF), que són indicatius de bona adaptabilitat psiquicofísica a les càrregues de treball. A la vegada, s’incrementa el valor dels paràmetres relacionats amb l’activitat del sistema simpàtic (LF i LF/HF), que suggereixen un augment de la fatiga i del cansament i una mala adaptabilitat en general. Per això, l’anàlisi de la VFC pot ser un bon marcador individual per monitoritzar l’estat psicofísic, l’adaptabilitat cardiovascular a l’esforç i un possible estat de sobrecàrrega física dels esportistes en les competicions.