Efecte de l’entrenament de resistència continu i intermitent sobre el balanç autònom, la valoració de l’esforç percebut i els nivells de lactat a la sang en subjectes sans

Objectiu

La finalitat d’aquest estudi fou determinar els canvis del balanç autònom, la valoració de l’esforç percebut (VEP) i el lactat sanguini, després d’un protocol d’exercici aeròbic continu i un d’intermitent.

Mètodes

Participaren a l’estudi 7 homes actius i sans (33 ± 5,1 anys). Cada subjecte féu 2 protocols d’exercicis: a) un entrenament continu al 110% del llindar del lactat (CONT); el protocol CONT consistí en una cursa contínua, essent la distància recorreguda en metres igual a la distància de la sessió intermitent, i b) un entrenament intermitent al 100% de la velocitat pic en cinta (INTT). El protocol consistí en 30 min de cursa de 15 s, intercalats amb 15 s de descans passiu. El balanç autònom s’avaluà mitjançant la ràtio LF/HF abans de començar els exercicis, immediatament després de finalitzar-los, i 24 h després d’haver-los finalitzat; l’VEP s’avaluà cada 5 min en cada protocol d’exercicis, i el lactat a la sang es mesurà immediatament després d’ambdós protocols. El nivell alfa s’establí en p ≤ 0,05.

Resultats

El balanç autònom no mostrà diferències significatives entre ambdós protocols (p = 0,60). L’VEP durant l’exercici INTT fou considerablement superior a l’exercici CONT (p = 0,01). Els nivells de lactat a la sang no reflectiren diferències significatives (p = 0,68). Els paràmetres de variabilitat de la freqüència cardíaca en el domini del temps (mitjana RR i pNN50) no reflectiren diferències estadístiques entre ambdós protocols, amb mesuraments previs i a les 24 h de l’exercici (p = 0,24 i p = 0,61, respectivament).

Conclusions

Les dades suggereixen que l’entrenament intermitent es percep més intens que el continu, tot i que ambdós protocols reflectiren càrregues internes similars quant a balanç autònom i nivells de lactat a la sang.