Validesa i fiabilitat de les ràtios de força isocinètica per estimar

Han estat a bastament emprats diversos índexs de força isocinètica (bilateral i
unilateral) del genoll per a) identificar possibles factors de risc de lesió del lligament
encreuat anterior (LEA) del genoll i/o esquinços de la musculatura isquiosural; b) monitorar
l’eficàcia de programes de rehabilitació, i c) determinar si un esportista pot tornar
a l’entrenament i/o competició de forma segura després d’haver superat un procés de
rehabilitació. Tanmateix, la precisió d’aquests índexs isocinètics per avaluar desequilibris
musculars ha estat acceptada en base a coneixements teòrics i empírics i, en menor
mesura, a l’evidència científica respecte al grau de validesa i fiabilitat. Per això, els
objectius d’aquesta revisió bibliogràfica foren: 1) analitzar i comparar la validesa i la
fiabilitat dels índexs de força bilateral i unilateral del genoll per estimar i monitorar
possibles desequilibris musculars, i 2) aportar valors de referència per categoritzar la
funció muscular com a normal o amb risc significatiu de lesió. Un total de 13 articles científics
compliren els criteris d’inclusió i exclusió establerts inicialment. Després d’haver
analitzat els estudis es pot concloure que: a) són molt escassos els treballs científics que
analitzen la validesa i la fiabilitat dels índexs de força bilateral i unilateral (convencional
i funcional) per identificar desequilibris musculars; b) un desequilibri bilateral menor del
10-15% i un desequilibri unilateral menor del 45-60% podrien ser un bon llindar de seguretat
per reduir la probabilitat de sofrir una lesió de la musculatura isquiosural i del LEA;
c) sembla que els índexs de força del genoll presenten valors moderats de fiabilitat absoluta
(error estàndard de la mesura < 15%), i d) calen més estudis que abordin la determinació
de la fiabilitat i la validesa dels índexs de força en diferents modalitats esportives.