Fiabilitat absoluta dels índexs convencional i funcional i moment màxim de força isocinètica de la flexió i extensió del genoll

Introducció: Les proves de valoració de la força isocinètica probablement són les eines d’estimació de la funció muscular més utilitzades en l’àmbit fisicoesportiu. Tanmateix, hi ha una evidència científica limitada que en justifica l’ús com a eines de precisió. Per això, l’objectiu principal d’aquest estudi fou examinar la fiabilitat absoluta dels índexs de força convencional i funcional, així com dels pics o moments de força màxims (PFM), concèntrics i excèntrics, de la flexió i extensió del genoll en adults joves físicament actius.

Material i mètodes: Cinquanta-dos participants completaren 3 sessions d’avaluació dels índexs de força convencional i funcional i PFM concèntrics i excèntrics de la flexió i extensió del genoll, amb un interval de 72-96 h entre sessions consecutives. La fiabilitat absoluta intersessió fou examinada mitjançant el càlcul dels estadístics, canvi en la mitjana entre sessions de valoració expressat en termes percentuals (CM), percentatge de l’error típic (expressat com a coeficient de variació [CVET] i índex de correlació intraclasse (ICC).

Resultat: Es van trobar valors pobres de fiabilitat absoluta en els índexs convencionals (CM = 0,2-0,4%; CVTE = 16-18%; ICC = 0,6-0,7) i funcional (CM = −2,1-0,2%; CVTE = 18-20%; ICC = 0,3-0,7) del genoll. Igualment, valors moderats de fiabilitat absoluta (CM = −3,0- 1,5%;CVTE = 9-16; ICC = 0,7-0,9) foren observats en la variable PFM independentment del moviment articular del genoll (flexió i extensió), tipus d’activació muscular (concèntrica i excèntrica) i velocitat angular (60o/s i 180o/s) emprada.

Conclusions: Una modificació major de ≈12 i ≈17% en els valors inicials de la variable PFM (independentment del tipus de contracció i moviment articular) i índexs isocinètics (convencional i funcional), respectivament, podrien ser considerats com a reals i no simplement deguts a l’error de la mesura. Aquests valors de fiabilitat absoluta podrien ser el suficientment sensibles com per detectar canvis de gran magnitud, com els succeïts després d’aplicar programes de rehabilitació a persones lesionades.