Les alqueries del terme de Borriana

Article Sidebar

HTML

Main Article Content

Ivan Cabrera Fausto
Universitat Politècnica de València
Ernesto Fenollosa Forner
Universitat Politècnica de València
Begoña Serrano Lanzarote
Universitat Politècnica de València
Ricardo Perelló Roso
Universitat Politècnica de València

El terme municipal de Borriana està esquitxat d’infinitud d’antics habitatges inicial i majoritàriament vinculats al conreu de la terra. Conegudes amb el nom d’alqueries, les generacions actuals associen aquestes edificacions amb l’oportunitat de passar l’estiu lluny de la calor de la ciutat i en contacte amb la natura. La seua morfologia i els seus sistemes constructius responen perfectament al context geogràfic, climatològic, material i cultural que les va veure nàixer, atresorant valuoses lliçons de sostenibilitat i sintonia amb el medi ambient. Totes aquelles que han estat convenientment mantingudes o restaurades ofereixen als seus propietaris una opció habitacional amb atractius creixents per la societat i el moment actuals.

Paraules clau
alqueria, Borriana, habitatge, patrimoni, rural, tàpia, terme

Article Details

Com citar
Cabrera Fausto, Ivan et al. «Les alqueries del terme de Borriana». Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 2020, núm. 31, p. 79-90, https://raco.cat/index.php/AnuariABC/article/view/374298.
Biografies de l'autor/a

Ivan Cabrera Fausto, Universitat Politècnica de València

Ivan Cabrera i Fausto (Borriana, 1974). Arquitecte per la Universitat Politècnica de València en 1998 i doctor per la mateixa institució el 2017, és professor titular del Departament de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d’Estructures també d’aquesta universitat des de 1999 i director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura des de 2016. L’any 2010 va ser professor visitant a l’Illinois Institute of Technology de Chicago i en 2013 va rebre el Premi d’Excel·lència Docent del Consell Social de la UPV i de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Actualment és el president de la Conferència d’Escoles d’Arquitectura d’Espanya. Coordina la seua tasca docent amb el treball com a arquitecte al seu estudi de Borriana.

Ernesto Fenollosa Forner, Universitat Politècnica de València

Ernesto Fenollosa Forner (Almenara, 1966). Arquitecte per la Universitat Politècnica de València en 1991 i doctor per la mateixa institució el 2010. És professor titular del Departament de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d’Estructures d’aquesta universitat des de 1994 i cap d’estudis de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura des de 2016. Coordina la seua tasca docent amb el treball com a arquitecte al seu estudi de València que comparteix amb Liliana Arguedas Reula.

Begoña Serrano Lanzarote, Universitat Politècnica de València

Begoña Serrano Lanzarote (Argamasilla de Alba, 1965). Arquitecta per la Universitat Politècnica de València en 1992 i doctora per la mateixa institució el 2004. És professora contractada doctora del Departament de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d’Estructures d’aquesta universitat valenciana des de 1998. Compagina la tasca docent amb la de recerca i innovació com a directora de l’Institut Valencià de l’Edificació. L’any 2008 va ser professora visitant a la Università degli Estudi di Firenze, i els anys 2016 i 2019 a la Università de la Sapienza di Roma. Va rebre el premi al millor projecte de recerca competitiu europeu del programa INTERREG –MED en 2015, un altre al millor article científic en un congrés internacional sobre rehabilitació en 2015 i el Premi d’Honor d’Arquitectura de l’Ajuntament de Pedreguer en 2019.

Ricardo Perelló Roso, Universitat Politècnica de València

Ricardo Perelló Roso (València 1965). Arquitecte per la Universitat Politècnica de València en 1991, màster en Restauració Arquitectònica per la Universitat Politècnica de Madrid i doctor novament per la Universitat Politècnica de València el 2014. És professor titular del Departament de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d’Estructures d’aquesta universitat des de 1996. Compagina la tasca docent amb el treball professional com a arquitecte a l’estudi que comparteix a València amb Marina Sender, Manuel Giménez Ribera i Albert Albelda.