Les alqueries del terme de Borriana

Main Article Content

Ivan Cabrera Fausto
Ernesto Fenollosa Forner
Begoña Serrano Lanzarote
Ricardo Perelló Roso

El término municipal de Borriana está salpicado de infinitud de antiguas viviendas inicial y mayoritariamente vinculadas al cultivo de la tierra. Conocidas con el nombre de alquerías, las generaciones actuales asocian estas edificaciones con la oportunidad de pasar el verano lejos del calor de la ciudad y en contacto con la naturaleza. Su morfología y sus sistemas constructivos responden perfectamente al contexto geográfico, climatológico, material y cultural que las vio nacer, atesorando valiosas lecciones de sostenibilidad y sintonía con el medio ambiente. Todas aquellas que han sido convenientemente mantenidas o restauradas ofrecen a sus propietarios una opción habitacional con atractivos crecientes para la sociedad y el momento actuales.

Palabras clave
alquería, Borriana, vivienda, patrimonio, rural, tapial, campo

Article Details

Cómo citar
Cabrera Fausto, Ivan et al. «Les alqueries del terme de Borriana». Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 2020, n.º 31, pp. 79-90, https://raco.cat/index.php/AnuariABC/article/view/374298.
Biografía del autor/a

Ivan Cabrera Fausto, Universitat Politècnica de València

Ivan Cabrera i Fausto (Borriana, 1974). Arquitecte per la Universitat Politècnica de València en 1998 i doctor per la mateixa institució el 2017, és professor titular del Departament de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d’Estructures també d’aquesta universitat des de 1999 i director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura des de 2016. L’any 2010 va ser professor visitant a l’Illinois Institute of Technology de Chicago i en 2013 va rebre el Premi d’Excel·lència Docent del Consell Social de la UPV i de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Actualment és el president de la Conferència d’Escoles d’Arquitectura d’Espanya. Coordina la seua tasca docent amb el treball com a arquitecte al seu estudi de Borriana.

Ernesto Fenollosa Forner, Universitat Politècnica de València

Ernesto Fenollosa Forner (Almenara, 1966). Arquitecte per la Universitat Politècnica de València en 1991 i doctor per la mateixa institució el 2010. És professor titular del Departament de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d’Estructures d’aquesta universitat des de 1994 i cap d’estudis de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura des de 2016. Coordina la seua tasca docent amb el treball com a arquitecte al seu estudi de València que comparteix amb Liliana Arguedas Reula.

Begoña Serrano Lanzarote, Universitat Politècnica de València

Begoña Serrano Lanzarote (Argamasilla de Alba, 1965). Arquitecta per la Universitat Politècnica de València en 1992 i doctora per la mateixa institució el 2004. És professora contractada doctora del Departament de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d’Estructures d’aquesta universitat valenciana des de 1998. Compagina la tasca docent amb la de recerca i innovació com a directora de l’Institut Valencià de l’Edificació. L’any 2008 va ser professora visitant a la Università degli Estudi di Firenze, i els anys 2016 i 2019 a la Università de la Sapienza di Roma. Va rebre el premi al millor projecte de recerca competitiu europeu del programa INTERREG –MED en 2015, un altre al millor article científic en un congrés internacional sobre rehabilitació en 2015 i el Premi d’Honor d’Arquitectura de l’Ajuntament de Pedreguer en 2019.

Ricardo Perelló Roso, Universitat Politècnica de València

Ricardo Perelló Roso (València 1965). Arquitecte per la Universitat Politècnica de València en 1991, màster en Restauració Arquitectònica per la Universitat Politècnica de Madrid i doctor novament per la Universitat Politècnica de València el 2014. És professor titular del Departament de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d’Estructures d’aquesta universitat des de 1996. Compagina la tasca docent amb el treball professional com a arquitecte a l’estudi que comparteix a València amb Marina Sender, Manuel Giménez Ribera i Albert Albelda.