El castell de Montjuïc: una breu introducció a la seva història (segles XVII-XIX)

El castell de Montjuïc era una de les fortificacions més importants que posseïa Girona perquè defensava la muntanya de la Barrufa, que era l'entrada natural de les invasions franceses. Les primeres dades d'una fortificació en aquesta muntanya,    en època moderna, les troben en els darrers estadis de la guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII, però, llavors, t an sols era una fortificació feta de feixina, que ràpidament desapregué. El 1675 es construí una altre frotí, també de feixina, per defensar Girona d'un imminent atac franès. De resultes del combat, el fortí fou completament destruït, però salvà Girona d'un probable setge. Immediatament després de la retirada francesa, s'inicià la construcció de l'actual castell, com també la fortificació de la zona de les Pedreres. Finalitzada la guerra de Successió, i al llarg de tot el segle XVII, es reformà per tal de corregir les febleses mostrades durant el setge de 1710. El darrer acte de servei fou durant la guerra del Francès, en la qual patí dos setges, entre el 1808 i el 1809. Durant la retirada francesa, el 1814, fou inutilitzat i ja no tingué cap més valor defensiu.