Car tota temptativa és causa d’esperança.

Per a Joan Fuster, la raó i els sentits eren les seues úniques fonts de coneixement; la resta era pura fantasia, mitologia o metafísica. El seu racionalisme es contraposava al determinisme i apostava per la llibertat de l’individu; pels ideals i per la possibilitat de canviar la història. Creia en l’individualisme, però sempre des del respecte personal i col·lectiu. L’article de Nèstor Novell explica el pensament de Joan Fuster des d’aquests paràmetres, que són els del Segle de les Llums i l’Humanisme. Hi destaca també el seu compromís per la llengua i la història del seu País, concebut in extenso; per uns Països Catalans que existeixen com a realitat cultural, històrica, econòmica i sobretot lingüística.