Interpel·lar el passat, preveure el futur – la poesia de Manuel Resende

Main Article Content

João Aragão

Partint de la lectura del poema «Epigrama», procuro pensar de quina manera Manuel Resende interpel·la el passat en la seva poesia, proposant d’interrompre la recurrència històrica que encamina les societats cap a la catàstrofe. Les evidents simetries entre l’ascens dels feixismes en la primera postguerra i l’actual recrudescència de l’extrema dreta ens obliguen a comprendre i a preveure les condicions que, ahir com avui, el van originar. Recorrent a la concepció històrica de Walter Benjamin, que es mostra decisiva en la comprensió de la poesia de Manuel Resende, aquest article suggereix que només la revolució permetrà interrompre el curs del temps i redimir els vençuts de la història. «Epigrama» sorgeix, d’aquesta manera, com un exercici de fer present una realitat ombrívola que, malgrat les diferències de cada circumstància històrica, pot tornar a produir-se en el nostre temps. Com procuro argumentar, alertar sobre les greus conseqüències d’aquest retorn és un dels propòsits fonamentals de la poesia de Manuel Resende.

Paraules clau
poesia, política, història, feixisme, revolució

Article Details

Com citar
Aragão, João. “Interpel·lar el passat, preveure el futur – la poesia de Manuel Resende”. Abriu: estudos de textualidade do Brasil, Galicia e Portugal, no. 13, pp. 103-20, doi:10.1344/abriu2024.13.6.
Referències

Adorno, Theodor W. (1997). «Cultural Criticism and Society». Prisms. Trad. Samuel & Shierry Weber [em linha] [23 abril 2023] <https://edisciplinas.usp.br/pluginfile.php/5798834/mod_resource/content/1/Theodor%20W.%20Adorno%20Prisms%20%28Studies%20in%20Contemporary%20German%20Social%20Thought%29.pdf>.

Barrento, João (2005). Ler o que não foi escrito: conversa inacabada entre Walter Ben-jamin e Paul Celan. Lisboa: Cotovia.

Barrento, João (1996). «Posfácio». Paul Celan.Arte Poética: o Meridiano e outros tex-tos. Lisboa: Cotovia.

Benjamin, Walter (2017). O Anjo da História. Trad. João Barrento. Lisboa: Assírio & Alvim.

Celan, Paul (1996). Arte Poética: o Meridiano e outros textos. Trad. João Barrento & Vanessa Milheiro. Lisboa: Cotovia.

Guerreiro, António (2018). «A acção solitária do poema». Público, 25 de Maio de 2018[em linha] [23 de Abril de 2023] <https://www.publico.pt/2018/05/25/culturaipsi-lon/critica/a-accao-solitaria-do-poema-1831171>.

Martelo, Rosa Maria (2022). Devagar, a Poesia. Lisboa: Documenta.

Nogueira, Carlos (2021). «José Saramago e George Steiner: a antropologia do mal ou “o mal é”». Anthropos, 116, 367-377.

Resende, Manuel (1997). Em Qualquer Lugar, seguido de O Pranto de Bartolomeu de Las Casas. Lisboa: &etc.

Resende, Manuel (2004). O Mundo Clamoroso, Ainda. Águeda: Angelus Novus.

Resende, Manuel (2017). «Apresentação de Konstantinos Kaváfis». Konstantinos Ka-váfis. 145 Poemas. Porto: Flop.

Resende, Manuel (2018a). Poesia Reunida, posfácio de Osvaldo M. Silvestre. Lisboa: Cotovia.

Resende, Manuel (2018b). «A poesia é muito rara para ser desperdiçada com porca-rias». Público, 5 de Maio [em linha] [23 abril 2023] <https://www.publico.pt/2018/05/05/culturaipsilon/noticia/manuel-resende-a-poesia-e-muito-rara-para-ser--desperdicada-com-porcarias-1815786>.

Resende, Manuel (2018c). «Manuel Resende: Surrealista e mais ainda». Jornal de Le-tras, 26 de Abril [em linha] [23 abril 2023] <https://visao.pt/jornaldeletras/2018-04--26-manuel-resende-surrealista-e-mais-ainda/>.

Rosas, Fernando (2022). Salazar e os Fascismos. Lisboa: Tinta-da-China.