Interpel·lar el passat, preveure el futur – la poesia de Manuel Resende

Partint de la lectura del poema «Epigrama», procuro pensar de quina manera Manuel Resende interpel·la el passat en la seva poesia, proposant d’interrompre la recurrència històrica que encamina les societats cap a la catàstrofe. Les evidents simetries entre l’ascens dels feixismes en la primera postguerra i l’actual recrudescència de l’extrema dreta ens obliguen a comprendre i a preveure les condicions que, ahir com avui, el van originar. Recorrent a la concepció històrica de Walter Benjamin, que es mostra decisiva en la comprensió de la poesia de Manuel Resende, aquest article suggereix que només la revolució permetrà interrompre el curs del temps i redimir els vençuts de la història. «Epigrama» sorgeix, d’aquesta manera, com un exercici de fer present una realitat ombrívola que, malgrat les diferències de cada circumstància històrica, pot tornar a produir-se en el nostre temps. Com procuro argumentar, alertar sobre les greus conseqüències d’aquest retorn és un dels propòsits fonamentals de la poesia de Manuel Resende.