Desbordar el text: hipersexualització i cosificació de les poetes gallegues

Aquest article analitza el discurs crític d’un conjunt de poemaris publicats entre els anys 2000 i 2010 amb l’objectiu de mostrar la violència simbòlica que cert sector de la críti-ca literària no feminista exerceix sobre les poetes gallegues. L’estudi mostra, per una banda, la cosificació que pateixen les escriptores que cultiven el subgènere literari eròtic com a es-tratègia de màrqueting centrada a eixamplar la mirada masculina, la qual posa en evidència la mirada monògama, monosexual i heteronormativa amb què és rebut aquest tipus de lite-ratura. Es descobreix també alhora un grup de poetes hipersexualitzades fins al punt de pu-blicar obres amb una temàtica allunyada de l’erotisme que són enquadrades de manera auto-màtica com a eròtiques pel mer fet d’haver publicat títols en aquest àmbit amb anterioritat. Per altra banda, aquest article constata l’essencialisme imperant en el tractament de la li-teratura escrita per dones en fer servir, de manera recurrent, expressions del tipus «punt de vista femení», amb les quals es busca reforçar l’hegemonia masculina anomenant el lloc altre que se’ls adjudica en el sistema literari, atès que no existeixen fórmules equivalents en el cas dels poetes. Això es reforça, a més a més, amb comentaris paternalistes i fins i tot el qüestionament de la intel·ligència de les autores per tal de menysprear la seva feina. En dià-leg constant amb el propi discurs de la crítica literària i amb el suport de la teoria feminista, aquest article pretén posar en evidència les diferents estratègies de silenciament i invisibi-lització de què han estat objecte les escriptores gallegues en el període estudiat.