L’INCEST I EL (HOMO)EROTISME GÒTIC: UNA PRÀCTICA SEXUAL I UNA ESTÈTICA INCÒMODES I RARES A L’HOMOPOÈTICA MASCULINA COSTA-RIQUENYA

En aquest article s’analitza hermenèuticament, d’una banda, la desconstrucció de l’incest com a prohibició, amb dos poemes de Ioan Vidal (1960) i Gustavo Arroyo (2018). En aquests textos, els actants lírics enuncien, viuen i defensen amb naturalitat l’incest i l’homoerotisme. Aquests permeten desarticular restriccions socials, morals o familiars, per tal d’establir una relació sexual i existencial més lliure i alegre. D’altra banda, es proposa el concepte d’(homo)erotisme gòtic i la seva perspectiva pornosatànica. S’estudien basant-nos en els poemes de Luis Antonio Bedoya (2015) i Roberto André Acuña Vargas (2022). Aquesta estètica polemitza tabús com l’aparent monstruositat, patologització o degeneració moral o espiritual dels subjectes homosexuals, homes que tenen relacions sexoafectives amb altres homes i fins i tot intersexuals, amb el propòsit de girar aquests significats i afirmar literàriament i política el coneixement profund i revitalització emocional de l'erotisme o amor intermasculí.