El fenomen de fixació i la seva aplicació a alguns casos d’esquema lèxic de l’espanyol i el francès

L’objectiu d’aquest article és analitzar fenomen de fixació lingüística en relació amb dues unitats, una de l’espanyol i una altra del francès, que presenten una similitud formal: algo me dice que i quelque chose em dit que. Tenint en compte que totes dues expressions pertanyen a la categoria de les locucions adverbials encarregades de marcar el discurs, s’observa que es tracta d’estructures enunciatives del tipus [Adverbi + que + P], on P representa els continguts enunciats i l’adverbi finalitzat en la partícula que opera com a marcador discursiu. Donada la forma que presenten aquestes dues seqüències, es tractarà aquí en particular de vincular el fenomen de la variació lingüística amb les disciplines de la sintaxi i la pragmàtica de les llengües objecte d’estudi. Intentarem dilucidar quin tipus de fixació es dona en aquestes expressions; si aquesta és formal, semàntica, pragmàtica o si combina totes aquestes tipologies en un mateix procés de canvi lingüístic. Conclourem que ha d’haver-hi un fort vincle entre les matrius o esquemes lèxics d’una llengua i el fenomen de canvi lingüístic i fixació, ja sigui que aquest correspongui a processos de gramaticalització, més generalitzats, ja sigui a mecanismes i fases de lexicalització una mica més concrets.