L’ininterpretable a Moby-Dick (1851), de Herman Melville, i a Hijo de hombre (1960), d’Augusto Roa Bastos

Main Article Content

Rodrigo Andrés

L’escriptor paraguaià més reconegut, Augusto Roa Bastos, coincideix amb l’autor de la seva obra preferida —Moby-Dick— Herman Melville en assenyalar que la (sobre)exposició a allò ininterpretable de la naturalesa resulta en el rebuig a la pròpia vida i a l’excedència del jo a través del rebuig a al paternitat. Tan en Moby-Dick com en Hijo de hombre els personatges masculins alienats per la seva exposició a la indiferència d’una naturalesa ininterpretable materialitzen la seva alineació en l’exercici de cancel·lació de la seva relació paternofilial. En ambdues obres, l’esperança radica en apartar la mirada d’una naturalesa indiferent al sofriment humà i llençar-la sobre un ésser humà llegible que sí ofereixi claus interpretatives obertes a una existència pluralista.


 

Paraules clau
Herman Melville, Moby-Dick, Augusto Roa Bastos, Hijo de hombre, L’ininterpretable, Vida pluralista

Article Details

Com citar
Andrés, Rodrigo. “L’ininterpretable a Moby-Dick (1851), de Herman Melville, i a Hijo de hombre (1960), d’Augusto Roa Bastos”. 452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada, no. 31, pp. 221-38, doi:10.1344/452f.2024.31.13.