Llengua, exili i identitat en dues escriptores francòfones: Kim Thúy i Laura Alcoba

L’article presenta l’obra de dues escriptores de llengua francesa, Kim Thúy i Laura Alcoba, que han sofert l’exili i que habiten en dos països d’asil diferents: Canadà i França. Les dues despleguen una narració que articula la ficció i la realitat de manera innovadora per a deixar constància d’una experiència de l’exili compartida amb altres persones; en bona part, la presa de la paraula pública amb les seves novel·les tracta de donar veu a aquestes vivències silenciades. La problemàtica de la identitat adquireix una dimensió essencial en la construcció de la qual l’element familiar s’instaura com a fonament essencial. L’assemblatge de la identitat de totes dues escriptores es construeix entre el present i el passat revisitat des de l’edat adulta. En les seues novel·les, les narradores de les seves històries reivindiquen la construcció identitària híbrida o transcultural, aquest tret caracteritza la seva personalitat literària. La singularitat que uneix a Alcoba i Thúy jeu en l’elecció d’una llengua altra que la materna que les dues coneixen àmpliament; no obstant això, el francès és triat per a donar testimoniatge del seu recorregut vital. Aquest estudi tracta de constatar el perquè d’aquesta elecció que els ha donat la llibertat íntima d’expressió per a explicar el seu exili i la seva integració.