Comèdia, mini-musical i fluxos multimèdia: Infern en sis minuts d'Oblivion

Article Sidebar

PDF (Italiano)

Main Article Content

Luca Bertoloni

Aquest assaig mostrarà, a través d'una perspectiva mediològica i intersemiòtica, els mecanismes textuals, intertextuals i performatius amb què el grup italià de teatre-música Oblivion ha remediat el primer càntic de la Comèdia de Dante en un producte híbrid audiovisual i performatiu: un mini-musical. titulat Hell in six minutes – que té les seves arrels en molts imaginaris, des del literari fins al paisatge intermèdia alimentat per la música popular italiana. Aquesta ocasió també ens permet reflexionar -de manera més general- sobre les maneres en què una obra literària ben gravada en l'imaginari nacional pot ser remediada en el context postmediàtic, alhora que permet una reflexió sobre els enfocaments principals de el coneixement de Dante, que està fortament lligat a la taxa escolar, com es pot comprovar analitzant els productes elaborats per Oblivion vinculats a obres literàries.

Paraules clau
Oblivion, Infern, forma-cançó, teatre-cançó, musica popular, Dante pop

Article Details

Com citar
Bertoloni, Luca. «Comèdia, mini-musical i fluxos multimèdia: Infern en sis minuts d’Oblivion». Dante e l’Arte, 2022, vol.VOL 9, p. 131-48, doi:10.5565/rev/dea.172.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Luca Bertoloni, 2022


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Abruzzese, A. (2001). L’intelligenza del mondo: fondamenti di storia e teoria dell’immaginario. Roma: Meltemi.

Abruzzese, A., & Pezzini, I. (2004). (Edd.). Dal romanzo alle reti. Soggetti e territori della grande narrazione moderna. Torino: Testo&Immagine.

Alighieri, D. (1991). Divina Commedia, A. M. Chiavacci Leonardi (Ed.). Vol. 1. Inferno. Milano: Mondadori.

Antonelli, G. (2010). Ma cosa vuoi che sia una canzone. Mezzo secolo di italiano cantato. Bologna: Il Mulino.

Antonelli, G. (Edd.). (2021). Dante: un’epopea pop. Cinisello Balsamo: Silvana.

Antonelli, G., & Milone, F. (2021). Dante pop. In Polimeni, G., & Frosini, G. (Edd.). Dante, l’italiano (pp. 195-202). Firenze: Accademia della Crusca, goWare.

Attardi, G. (2021). Dante rockstar: l’influenza del Sommo Poeta nella storia della musica pop. Roma: Contamina.

Berardini, V. (2011). Il canone scolastico dantesco. Critica del testo, 14, 3, 103-117.

Bertoloni, L. (2021). Per una riflessione intorno al valore documentario della forma-canzone: l’Italia che canta in pandemia. AIDAinformazioni, 39, 1-2, 63-88.

Bolter, J. D., & Grusin, R. (2000). Remediation: understanding new media. London-Cambridge: Mass-Mit Press.

Ciabattoni, F. (2017). Dante and Italy’s Singer-Songwriters. Italian Quarterly, 61-80.

Coletti, V., & Coveri, L. (2017). Da San Francesco al rap: l’italiano in musica. Roma: Gedi.

Coveri, L. (2011). Le canzoni che hanno fatto l’italiano. In Benucci, E., & Setti, R. (Edd.). Italia linguistica: gli ultimi 150 anni.

Nuovi soggetti, nuove voci, un nuovo immaginario (pp. 177-188). Firenze: Le Lettere.

Coveri, L. (2021). Dante nelle canzoni. In Polimeni, G., & Frosini, G. (Edd.). Dante, l’italiano (pp. 203-220). Firenze: Accademia della Crusca, goWare.

Del Gaudio, V. (2019). Amleto sulla fune. Le performance pop di Achille Lauro. Studi culturali, 3, 413-428.

Del Gaudio, V. (2020). Théatron: verso una mediologia del teatro e della performance. Milano: Meltemi.

Deriu, F. (2013). Mediologia della performance. Arti performatiche nell’era della riproducibilità tecnica. Firenze: Le Lettere.

Dusi, N. (2015). Contromisure. Trasposizioni e intermedialità. Milano: Mimesis.

Epifani, M. A., & Gargano, T. (2022). La musica e dante: classica pop rock. Bari: Progedit.

Gargano, T., & Cotugno, A. M. (2016). Dante pop: romanzi, parodie, brand, canzoni. Bari: Progedit.

Gargano, T. (2018). Dante pop. Canzoni e cantautori. Bari: Progedit.

Gargano, T. (2021). Dante pop e rock. Bari: Progedit.

Locatelli, M., & Mosconi, E. (2021). (Edd.) Italian pop. Popular music e media negli anni Cinquanta e Sessanta. Milano-Udine: Mimesis.

Mengaldo, P. V. (1994). Il linguaggio dei mezzi di comunicazione di massa: la canzone. In Coveri, L. (Edd.). (1996). Parole in musica. Lingua e poesia nella canzone d’autore italiana (pp. 79-80) Novara: Interlinea.

Montani, P. (2020). Emozioni dell’intelligenza. Un percorso nel sensorio digitale. Milano: Meltemi.

Ortoleva, P. (2022). Il secolo dei media. Stili, dinamiche, paradossi. Milano: Il Saggiatore.

Quaini, A. (2017). La Commedia nella società e nella scuola italiana. In Szymanowska, J., & Napiórkowska, I. (Edd.). Dante dei moderni: la Commedia dall’Ottocento ad oggi. Saggi critici (pp. 369-378). Vicchio: LoGisma.

Renzi, L. (1991). La poesia a scuola e fuori dalla scuola. In Coveri, L. (Edd.). (1996). Parole in musica. Lingua e poesia nella canzone d’autore italiana (pp. 75-77) Novara: Interlinea.dd

Ragone, G. (2014). For a Mediology of Literature. McLuhan and the Imaginaries. Between, 4(8). doi: https://doi.org/10.13125/2039-6597/1304.

Ragone G., & Tarzia, F. (2004). Mutazioni: la letteratura nello spazio dei flussi. Napoli: Liguori.

Sibilla, G. (2018). I linguaggi della musica pop. Milano: Bompiani.

Ugenti, E. (2016). Immagini nella rete: ecosistemi mediali e cultura visuale. Milano-Udine: Mimesis.

Vittorini, F. (2019). Nuove narrazioni mediali. Musica, immagine, racconto. Bologna: Pátron.

Zuliani, L. (2009). Poesia e versi per musica. Bologna: Il Mulino.

Zuliani, L. (2018). L’italiano della canzone. Roma: Carocci.