Trujamanas entre tiempos: análisis del método traductor de nueve obras de la literatura árabe clásica

Main Article Content

Anna Gil Bardaji
Margarida Castells Criballés

La traducción de la literatura árabe clásica presenta multitud de estimulantes desafíos para la traductora contemporánea. Uno de ellos consiste en la elección del método traductor, entendido como la toma de decisiones de carácter global que determinan tanto el proceso de traducción como el producto final de dicho proceso. Este artículo tiene como objetivo analizar la traducción de nueve obras capitales del medievo árabe, denominación esta que deberá ser problematizada al aplicarse a la historia (historias) de los territorios en los que la lengua árabe tuvo una presencia significativa. La selección de dicho corpus responde a dos criterios fundamentales: por un lado, su carácter representativo de los tres principales géneros literarios de la Edad Media árabe (la poesía, la prosa literaria y la narrativa de pura ficción), y por otro, el hecho de haber sido traducido por las dos autoras de este artículo. Desde un enfoque cualitativo y experiencial, se estudiarán y contrastarán las decisiones de traducción de naturaleza global y transversal adoptadas en cada obra con el propósito de averiguar si existe un método traductor común a todas ellas.

Paraules clau
Traducción, Literatura, Árabe, Clásicos, Método

Article Details

Com citar
Gil Bardaji, Anna; Castells Criballés, Margarida. «Trujamanas entre tiempos: análisis del método traductor de nueve obras de la literatura árabe clásica». Transfer: revista electrónica sobre traducción e interculturalidad, 2026, vol.VOL 21, núm. 2, p. 90-127, doi:10.1344/transfer.v21i2.50130.
Biografies de l'autor/a

Anna Gil Bardaji, Universitat Autònoma de Barcelona

Anna Gil-Bardají es doctora en Teoría de la Traducción por la Universitat Autònoma de Barcelona y profesora de traducción del árabe al español en la Facultad de Traducción e Interpretación de esta universidad. Es también la fundadora y actual directora del Máster de Estudios Árabes Contemporáneos. Sus campos de investigación son el Análisis Crítico del Discurso aplicado a la traducción del árabe, la Historia y Teoría de la Traducción, y la Interpretación en los Servicios Públicos. Ha traducido diversas obras literarias clásicas y contemporáneas del árabe al español y al catalán. Es miembro activo del grupo de investigación MIRAS. 

Margarida Castells Criballés, Universitat de Barcelona

Margarida Castells Criballés es doctora en Filología Semítica, traductora del árabe, investigadora y profesora en la Universidad de Barcelona. Ha traducido más de veinte obras literarias del árabe al catalán y al castellano. Junto con Dolors Cinca obtuvo el Premio Ciudad de Barcelona (1996) y el Premio Crítica Serra d'Or (1997) por su traducción de Las mil y una noches, y con Manuel Forcano, el Premio Crítica Serra d'Or de (2006) por su traducción de Los viajes de Ibn Battuta. Se ha dedicado también a las traducciones latinas del Corán y es coautora, con Dolors Cinca, del primer diccionario árabe-catalán.

Referències

Fuentes primarias:

ABU NUWÁS, Al-Hasan Ibn Hani. (1953). Diwan Abi Nuwas al-Hasan ibn Hani'. Ahmad Abd Al-Majid Al-Ghazali, ed. Cairo: Matba’a Misr.

ABU NUWÁS, Al-Hasan Ibn Hani. (1988). Diwan Abi Nuwas al-Hasan b. Hani al-Hakami. Ewald Wagner, ed. Vol. 3. Stuttgart: Franz Steiner.

AL-HAMADHANI, Badi’ az-Zamán. (2002). Maqamat Badi’ az-Zamán al-Hamadhani. Dar Al-Mashreq. Edición de Mohammad Abdu.

AL-MAQQARI, Ahmad Muhamad. (1968). Nafh at-Tib min gusni al-Andalus ar-Ratib. Beirut: Dar As-Sádir.

AL-YÁHIZ, Abu Uthman. (1958). Kitab al-bujalá. Editado por Taha Al-Hayiri. El Cairo: Dar Al-Kátib Al-Misri.

ANÓNIMO. (1907). Kitab alf Layla wa Layla. El Cairo: Matba’a at-Taqaddum Al-‘Ilmiyya.

ANÓNIMO (siglo IX). Ajbar as-Sin wa-l-Hind. Manuscrito AR. 2281, BNF.

IBN AL-MU’TAZZ, Abdallah. (2012). Kitab al-Badi’. Editado por Sádiq Hasan Yan Beirut: Muasasa Al-Kutub Az-Zaqafiyya.

IBN AL-MUQAFFA, Abdallah. (1999). Al-ádab as-saguir wa al-ádab al-Kabir. Edición de Inam Fawwal. Beirut: Dar Al-Kitab Al-Arabi.

IBN AL-MUQAFFA, Abdallah. (2013). Al-ádab as-saguir wa al-ádab al-Kabir. Edición de Inam Fawwal. Beirut: Dar Al-Kitab Al-Arabi. El Cairo: Ad-dar Al-Misriyya Al-Lubnaniyya.

IBN BATTUTA, Abu Abdallah Muhamad. (1997). Ar-rihla. Edición de Karam Al-Bustani. Beirut: Dar Bayrut wa Dar An-Nafa’is.

IBN QUTAYBA, Abdallah. (2007). Kitab al-Shi’r wa al-Shu’ará. Edición de Áhmad Mohámmad Shákir. El Cairo: Dar Al-Hadiz.

Fuentes secundarias:

ABU NUWÀS. (2002). Khamriyyat. Poesia bàquica. Barcelona: Proa, Clàssics Orientals. Traducción, introducción y notas de Jaume Ferrer y Anna Gil-Bardají.

ABU NUWÁS. (2010). Cantar al vino. Madrid: Cátedra, Letras Universales. Edición bilingüe de Jaume Ferrer Carmona y Anna Gil-Bardají.

AL-JAHIZ. (2003). Le livre des animaux. Traducción de Mohamed Mestiri. París: Librairie Arthème Fayard.

AL-YAHIZ. (1992). Libro de los avaros. Traducción de Serafín Fanjul. Madrid: Alianza.

ALMOAMMAR, Hamad Mahdi M. (2016). La traducción de la poesía árabe clásica: Al-Mutanabbi. Tesis doctoral, Universidad de Málaga.

ANÓNIMO. (1995). Les mil i una nits. Barcelona: Edicions Proa. 3 vols. Introducción, traducción y glosario de Margarida Castells Criballés y Dolors Cinca.

ANÓNIMO. (1998). Las mil y una noches [según el manuscrito más antiguo conocido]. Barcelona: Ediciones Destino. Nota preliminar y traducción de Margarida Castells Criballés y Dolors Cinca.

ANÓNIMO. (2004). Les mille et une nuits. Traduction d’Antoine Galland. 3 vols. París: Flammarion. Edición de Aboubakr Chraïbi y Jean-Paul Sermain.

ANÓNIMO. (2021). Les mil i una nits. Antologia. Barcelona: Karwan.

BENALMOCAFFA, Abdalá. (1991). Calila y Dimna. Madrid: Alianza Editorial. Introducción y traducción de Marcelino Villegas.

CASTELLS CRIBALLÉS, Margarida. (2003), “Entorn de la traducció al català de Les mil i una nits”, Quaderns. Revista de Traducció, vol. 9, p. 13-23.

EMBAREK, Malika et al. [ed.] (2009). Materia de trujamanes. Toledo: Escuela de Traductores de Toledo.

GIL-BARDAJÍ, Anna. (2009). “Entre el delito y el deleite: la traducción del universo báquico de Abu Nuwás”. En Quaderns, Revista de Traducció, 16, 265-281.

GIL-BARDAJÍ, Anna et al. [ed.] (2012). Translation Peripheries: Paratextual Elements in Translation. Peterlang: Bern-New York.

HERNÁNDEZ GUERRERO, María José y PEÑA MARTÍN, Salvador. (1994). Traductología. Málaga: Servicio de Publicaciones y Divulgación Científica de la Universidad de Málaga

HURTADO ALBIR, Amparo. (2001). Traducción y Traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Ediciones Cátedra.

IBN AL-MUQAFFA, Abdal·lah (2014). Ètica i educació per a governants. Barcelona: Angle Editorial. Traducción e introducción de Margarida Castells Criballés.

IBN AL-MUQAFFA, Abdallah. (2018). Ética y educación para políticos. Madrid: Editorial Verbum. Traducción de Margarida Castells Criballés y María Luz Comendador.

IBN BATTUTA. (1997). Voyages d’Ibn Battuta. Texte arabe acompagné d’une traduction (1853-1858). 4 vols. Edición y traducción de C. Defrémery y B. R. Sanguinetti. París: Imprimérie Impériale.

IBN BATTUTA. (2005a). Els viatges. Barcelona: Edicions Proa. Prólogo, introducción a las distintas secciones, traducción, notas, mapas e índices de Margarida Castells Criballés y Manuel Forcano.

IBN BATTUTA. (2005b). A través del Islam. Traducción de Federico Arbós y Serafín Fanjul. Madrid: Alianza Editorial.

IBN JUBAIR. (2008). Els viatges d’Ibn Jubair. Barcelona: Llibres de l’Índex. Traducción de Pere Guixà y Lyes Belkacemi.

IBN YUBAYR. (1988). A través del Oriente. El siglo XII ante los ojos. Barcelona: Ediciones del Serbal. Introducción, traducción y notas de Felipe Maíllo Salgado.

JÀHIZ DE BÀSSORA. (2019). Llibre dels avars. Martorell: Adesiara Editorial. Traducción y presentación de Margarida Castells Criballés.

KRISTO-NAGY, István. (2013). La pensé d’Ibn al-Muqaffa: Un «agent double» dans le monde persan et árabe. París: Éditions de Paris.

MARÍN GUZMÁN, Roberto. (2001). Kitab al-Bukhala’ (El Libro de los avaros de al-Jahiz): Fuente para la historia social del islam medieval (2001). México: Colegio de México.

MARZOLPH, Ulrich y VAN LEEUWN, Richard [ed.] (2004). The Arabian Nights Encyclopedia. Santa Barbara: ABC-CLIO.

MOLINA, Lucía y HURTADO ALBIR, Amparo. (2002). “Translation Techniques Revisited: A Dynamic and Functionalist Approach”. En Méta. Journal des Traducteurs, vol. XLVII, 4.

PARADELA ALONSO, Nieves. (2006). La traductora y sus papelesanálisis del proceso traductor de "Alas de plomo" y "La peste" de Saad al-Jadem. Toledo: Cuadernos de la Escuela de Traductores de Toledo.

TOELLE, Heidi y ZAKHARIA, Katia. (2005), À la découverte de la littérature arabe. Paris: Éditions Flammarion.

VERNET, Juan. (2002), Literatura Árabe. Barcelona: El Acantilado.

VV. AA. (2013). Perles de la nit. Poetes andalusines. Edición bilingüe árabe-catalán. Martorell: Adesiara editorial. Traducción de Margarida Castells Criballés i Encarna Sant-Celoni.

VV. AA. (2020). Gacelas de arena, poesías árabes de la Edad de Oro. Editorial Planeta, colección Poesía en voz de mujer.

ZUMTHOR, Paul (1987), La lettre et la voix. Paris: Seuil.