La recepció de les idees pedagògiques de Rudolf Steiner i de l’escola Waldorf a Catalunya
Article Sidebar
Main Article Content
La pedagogia Waldorf, creada per Rudolf Steiner, va celebrar el centenari el 2019. Tot i la seva dilatada trajectòria, les vies de recepció d’aquest model escolar a Catalunya i el desenvolupament de les escoles Waldorf catalanes continuen sent aspectes poc coneguts. Aquest article analitza el recorregut històric de la pedagogia Waldorf a Catalunya, des de la incipient entrada de la cosmovisió de Steiner als anys vint del segle XX fins a l’actualitat. Es posa èmfasi en els contactes puntuals amb ambients teosòfics, anarquistes i en el marc de la renovació pedagògica de l’època, així com en les connexions de mestres exiliats de la Segona República a Mèxic que van interactuar amb l’escola Waldorf. La recerca documental, bibliogràfica i les entrevistes personals han evidenciat la impossibilitat d’implantar aquest model durant el franquisme i el seu desplegament formal només després de l’arribada de la democràcia. L’estudi destaca les dificultats i circumstàncies que han marcat la recepció d’aquest model escolar a Catalunya.
Article Details

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
(c) Eva Garangou Bofill, Jordi Feu Gelis, 2026
Derechos de autor
Temps d’Educació conserva el derecho de la primera publicación del artículo, concediendo al autor los derechos de autoría. Además, todos los contenidos publicados en Temps d’Educació están sujetos a la licencia Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Eva Garangou Bofill, Universitat de Girona
Eva Garangou Bofill és professora de llengua i literatura catalana a l’ensenyament secundari, doctoranda en Ciències de l’Educació a la Universitat de Girona. Llicenciada en Filologia Catalana i Romànica per la UdG.
Jordi Feu Gelis, Universitat de Girona
Jordi Feu i Gelis és professor de Pedagogia de la Universitat de Girona. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB i doctor per la Universitat de Girona. Director del GRES (Grup de Recerca en Polítiques, Programes i Serveis Educatius i Socioculturals) i del SGR «Societats complexes: de l'estudi a la intervenció». L'any 2019 va impulsar la Càtedra de Renovació Pedagògica.
Bosch, M. (1993) Entrevista a Mercè Bosch. Fons Salomó Marquès. Universitat de Girona. https://dugifonsespecials.udg.edu/handle/10256.2/13604 [Data accés: 20 de novembre de 2023].
Camí, R. (2000) «Joan Maragall i J. W Goethe. La influència de l’escriptor alemany en el pensament civil de Maragall». Els Marges, núm. 68, p. 13-49.
Chalmel, L. (2016) «Rudolf Steiner: De la Philosophie de la liberté à une pédagogie de l’autonomie». Revue Germanique Internationale, núm. 23, p. 159-175 DOI : https://doi.org/10.4000/rgi.1593 [Data accés: 20 de juliol de 2023].
Coll i Alentorn, M. (1927) «El Teosofisme». Criterion, any III, octubre-desembre, p. 488-490 [Es tracta de la recensió de l’obra de Joan Tusquets de mateix títol apareguda aquell mateix any].
Costa-Rico, A. i Bolaño, E. (2018) «El diccionario de pedagogía Labor (1936): la construcción icónicotextual de un discurso pedagógico ligado a los ideales de la escuela nueva». Cadernos de História da Educaçao, vol. 17, núm. 2, p. 380-398.
Cots, J. (1976) La Renovació Pedagògica a Catalunya dintra el primer terç de segle. Barcelona, Ed. Claret.
Dalmau, A. i Gimbernat, A. (2018) «Abelard Fàbrega, mestre i editor. Director de les escoles de l’Ateneu Igualadí». Revista d’Igualada, núm. 58 https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2018/05/revista-igualada-58-14.pdf [Data accés: 21 d’octubre de 2023].
Diccionario de Pedagogía (1936) Barcelona, Editorial Labor.
Domènech, G. (2021, 24 de setembre) «L’exili a l’ombra». La República, el Punt Avui, p. 30 https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2032097-l-exili-a-l-ombra.html [Data d’accés: 15 maig de 2023]
Domènech, G., Marqués, S., Murià, J.M. i Peregrina, A. (2021) Segundo diccionario de los catalanes en México. Mèxic, Ed. Miguel Ángel Porrúa.
Feu, J. i Palaudàrias, J. M (2021) La renovación pedagógica en España. Una mirada crítica y actual. Madrid, Morata.
Feu, J. (2021) «L’escola franquista i l’ensinistrament ideològic». Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola 1908-1978. Barcelona: El Born CCM, p. 183-200.
Giese, F. (1935, febrer) «La idea de l’escola activa en el seu desenvolupament». Revista de Psicologia i Pedagogia, vol. 3, núm. 9, p. 1-18.
González, O. (2018) Bipolaridad y libertad en la filosofía de Rudolf Steiner. Barcelona, Universitat de Barcelona (Tesi doctoral; director: Octavi Piulats).
Grifeu, M. (2012) Pluralisme confessional a Catalunya. Barcelona, Angle Editorial.
Grifeu, M. (2012, 29 d’abril) «Els debats religiosos d’ara ja els teníem al segle XIX». El Punt Avui Nacional, p. 31. https://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/533960-els-debats-religiosos-dara-ja-els-teniem-en-el-s-xix.html [Data d’accés: 8 de gener de 2023]
Jorge, D. (2016) «La solidaridad mexicana como plataforma hacia el mundo: el caso de Miguel Ángel Marín de Luna». Revista Electrónica Iberoamericana, vol. 10(1), p. 66-81. https://www.urjc.es/images/ceib/revista_electronica/vol_10_2016_1/REIB_10_01_Art4.pdf [Data accés: 18 d’octubre de 2023]
Krumm-Heller, A. (1948) Curso de taumatúrgia. Folleto de la Fraternidad Rosacruz. https://es.scribd.com/doc/52361883/Krumm-Heller-Curso-de-Taumaturgia [Data d’accés: 21 d’octubre de 2024].
Künzi, J. (2000) Las ideas pedagógicas de Rudolf Steiner: educación y antroposofía. Barcelona, Universitat de Barcelona (Tesi doctoral; director: Jorge Larrosa).
Lachman, G. (2007) Rudolf Steiner. Vilaür, Ed. Atalanta.
Marq, C. (30 de novembre de 1935) «El método educativo del Dr. Rudolf Steiner». Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, núm. 907, p. 257-262.
Marquès, S. (2016) «1939: L’escola renovadora de Catalunya se’n va a l’exili». Social and Education History, núm. 5, p. 223-245. https://hipatiapress.com/hpjournals/index.php/ hse/article/view/2180/pdf [Data accés: 10 de juny de 2023]
Monés, J. i Pujol-Busquets, J. (1986) «La renovació pedagògica a Catalunya». Quaderns de Vilaniu, 10, p. 3-18 https://raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/107725
«Notes Soltes» (1942, febrer-març) El Poble Català. Mèxic, 5, p. 7. Disponible a: https://pandora.irla.cat/pandora/viewer.vm? id=317950&lang=ca&page=7 [Data de accés: 5 de juliol de 2023]
Palà, A. (2015) El lliure pensament a Catalunya (1868-1923): cultures, identitats i militàncies anticlericals en transformació. Barcelona, Universitat de Barcelona (Tesi doctoral; directora: Susanna Tavera), p. 161-175.
Penalva, V. (2013) El orientalismo en la cultura española en la primera mitad del s. XX. La Sociedad Teosófica Española (1888-1940). Barcelona, Universitat Autónoma de Barcelona. (Tesi doctoral; director: Jordi Pomés) .
Pérez, A. (2024) La Educación Libertaria en un Contexto Neoliberal: Dilemas, Desafíos y Aportaciones. Madrid, Universidad Autónoma de Madrid (Tesi doctoral; directors: Bianca Thoilliez i Rocío Garrido).
Piulats, O. (2007) «La teoría del conocimiento de Rudolf Steiner». Thémata revista de filosofía, núm. 39, p. 559-566.
Quiroga, P. i Girald, O. (2015) «La expansión internacional de la pedagogía Waldorf: un análisis histórico. Temps d’Educació, núm. 48, p. 97-105.
Quiroga, P. (2015) La recepción de la pedagogía Waldorf en España (Tesi doctoral, Universitat Complutense de Madrid; direcció: Rosa Bruno-Jofré i Gonzalo Jover Olmeda).
Quiroga, P. (2019) «Génesis, difusión y traducción de la pedagogía de Rudolf Steiner». Educació i història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 33, p. 203-227.
Roig, O. (2006) «La Escuela Moderna i la renovación pedagógica en Cataluña». Revista Germinal, núm.1, p. 75-84.
Saulgeot-Claretie, G. (1930, 1 agost) «La escuela Waldorf i la pedagogía de Rudolf Steiner». La Revista Blanca, núm. 137, 2ª época, p. 110-112.
Solà de Sellarès, M. (1974) «¿Ante el problema educativo, qué es el hombre en ciernes?». Diálogos: Artes, Letras, Ciencias Humanas, vol. 10, núm. 5, p. 35-37. http://www.jstor.org/stable/27933273 [Data d’accés: 3 abril de 2023].
Solà de Sellarès, M. (1989) «Ritme Evolutiu històric, entorn a l’educació nova». Revista de l’Orfeó Català a Mèxic, (segona època), núm. 18, p. 22. Disponible a: https://www.cervantesvirtual.com/obra/segona-epoca-num-18-1989/ [Data accés: 15 d’abril de 2023].
Soler i Mata, J. (2008) «Entre Europa i Amèrica Llatina. Adolphe Ferrière i l’Escola Nova a Barcelona». Temps d’Educació, núm. 35, p. 229-248.
Soler i Mata, J. (2009) La renovació pedagògica durant el segle XX. La cruïlla catalana: dinamismes i tensions. Barcelona, Universitat de Barcelona (Tesi doctoral; director: Conrad Vilanou) http://hdl.handle.net/10803/2953 [Data d’accés: 17 de setembre de 2023]
Soler i Mata, J. (2010) «Maria Solà de Sellarès: teosofia, educació i Escola Nova a Catalunya». Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, núm. 21, p. 165-182.
Soler i Mata, J. (2015) Vint Mestres i pedagogues catalanes del s. XX. Un segle de renovació pedagògica a Catalunya. Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat.
Soler i Mata, J. (2018) «Juan Tusquets ante la vocación educativa del movimiento teosófico en Cataluña durante el primer tercio del siglo XX», a La historia de la educación entre Europa y América. Estudios en honor del profesor Claudio Lozano Seijas. Madrid, Dykinson, p. 281-296.
Staudenmaier, P. (2010) Between occultism and fascism: Anthroposophy and the politics of race and nation in Germany and Italy 1900-1945. Nova York, Cornell University (Tesi doctoral).
Steiner, R. (1911) La iniciación. Barcelona, Biblioteca Orientalista.
Steiner, R. (1930) Introducción al conocimiento del mundo suprasensible y del destino del hombre. Madrid, Ed. Biblioteca Nueva, Colección del Más Allá. https://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000227238&page=1[Data accés: 3 de novembre de 2023]
Steiner, R. (1991) La educación del niño a la luz de la antroposofía. Madrid, Ed. Rudolf Steiner.
Steiner, R. (2000) Practical Advice to Teachers. Nova York, Anthroposophic Press.
Steiner, R. (2004) El segundo septenio, fundamentos pedagógicos para el saludable desarrollo del ser humano. Buenos Aires, Ed. Antroposófica.
Steiner, R (2011) El tercer septenio. Observaciones sobre la adolescencia. Madrid, Ed. Rudolf Steiner.
Steiner, R. (2012) La educación y la vida espiritual de nuestra época. Madrid, Ed. Rudolf Steiner.
Steiner, R. (2013) El primer septenio, la educación preescolar según las enseñanzas de Rudolf Steiner. Madrid, Ed. Rudolf Steiner.
Steiner, R. (2013) La metodología de la enseñanza y las condiciones vitales desde la educación. Madrid, Editorial Rudolf Steiner.
Steiner, R. (2016) Curso de pedagogía para jóvenes. Madrid, Ed. Rudolf Steiner.
Steiner, R. (2017) El curso de mi vida. Buenos Aires, Ed. Antroposófica.
Steiner, R. (2019) L’Art d’educar: Col·loquis pedagògics. Valldoreix, Ed. Pau de Damasc.
Steiner R. (2019) L’art d’educar: Metodologia i didàctica. Valldoreix, Pau de Damasc.
Steiner R. (2021) L’art d’educar: El coneixement de l’ésser humà com a base de l’educació. Valldoreix, Ed. Pau de Damasc
Tusquets, J. (1927a) El teosofisme. Barcelona, Catalònia [Biblioteca Horitzons, 3].
Tusquets, J. (1927b) «La consciencia moral del niño». Criterion, any III, octubre-desembre, p. 486-487 [Es tracta de la recensió del llibre d’Albert Bonet La conciencia moral del niño, publicat aquell mateix any].
Ullrich, H. (2015) Waldorfpädagogik, eine kritische Einführung. Weinheim, Beltz.
Valls, R. i Vilanou, C. (2002) «Joan Tusquets (1901-1998). Intel·lectual i pensador comparatista». Revista Catalana de Teologia, 2002, vol. 27, núm. 1, p. 107-122 https://raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/71227 [Data accés: 19 de setembre de 2023]
Vilanou, C. (1997) «De la crisis finisecular al regeneracionismo pedagógico: Ortega y Gasset y Eugenio d’Ors, dos modelos culturalistas (1898-1914)». Revista de Educación, núm. Extraordinari, 1, p. 47-64.
Vilanou, C. (2001) «De la ‘Bildung’ a la pedagogía hermenéutica». Ars Brevis, núm. 7, p. 255-279.
Zander, H. (2007) Anthroposophie in Deutschland: Theosophische Weltanschauung und gesellschaftliche Praxis 1884-1945. Göttingen, Vandenhoeck & Ruprecht.
Zander, H. (2011) Rudolf Steiner: eine Biographie. München, Piper Print.