Utilitat del diàleg en el De divisione naturae d’Eriúgena
Article Sidebar
Main Article Content
El diàleg és una de les eines que fa servir el teatre tant si és escrit com si és representat. A través del diàleg, que és la forma que adopten algunes de les seves obres, com el Periphyseon o el De divisione naturae, aquest article s’acosta a l’obra d’Escot Eriúgena, un dels autors del període alt medieval que va viure a la cort carolíngia de Carles el Calb i que va beure de la tradició cultural i de coneixement atresorat a l’Acadèmia palatina. Concretament, l’article presenta la temptativa d’explicar l’ús del diàleg en Eriúgena amb la intenció de servir com a mètode en l’expressió, comunicació i aprenentatge de les seves idees teològiques i filosòfiques i de prendre aquesta solució com una alternativa formal que aporta dinamisme i teatralitat al text.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Maria Lladó Gran, 2026
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Maria Lladó Gran, Societat Catalana de Filosofia
Maria Lladó Gran és llicenciada en Història i Màster en Cultures Medievals. Ara ja jubilada, participà al Vè Congrés Català de Filosofia a Canillo-Andorra el 2019, als Col·loquis de Vic l’any 2018 i 2020, a les Jornades de Filosofia Medieval a IEC el novembre 2024 i a les Jornades de Filosofia i Pedagogia Medieval i Renaixentista febrer 2025 celebrades al campus Mundet i organitzades conjuntament per la secció de Filosofia Medieval i Renaixentista de la Societat Catalana de Filosofia, el Grup Eidos. Hermenèutica i Platonisme i el Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social de la Universitat de Barcelona.
Aristòtil, (1985) Retòrica. Poètica. Edició a cura d’Alberto Blecua. Traducció de Joan Leita. Barcelona, Edicions 62.
Beck, F. A. G. (1964) Greek Education. London, Methuen & Co. Ltd.
Blecua, A. (1985) «Introducció», a Aristòtil, Retòrica. Poètica. Edició a cura d’Alberto Blecua. Traducció de Joan Leita. Barcelona, Edicions 62, p. 11-48.
Einhard (1999) Vida de Carlomagno. Traducció i introducció d’Alejandra de Riquer. Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias.
Escoto Eriúgena, J. (1984) División de la Naturaleza (Periphyseon). Traducció de Francisco José Fortuny. Barcelona, Ediciones Orbis, S.A.
Fortuny, F. J. (1992) De Lucreci a Ockham. Perpectives de l’edat mitjana. Barcelona, Editorial Anthropos.
Galino, Ma. Á. (1973) Historia de la educación. Edades antigua y media. Madrid, Editorial Gredos.
Garin, E. (1987) La educación en Europa 1400-1600. Traducció M. Elena Méndez Lloret. Barcelona, Editorial Crítica.
Lladó, M. (2018) «Teatralitat en el De Divisione d’Eriúgena», a Col·loquis de Vic XXII: El teatre. Edició a cura de Josep Monserrat i Ignasi Roviró. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Loscertales, F. (1996) «El diálogo, instrumento básico en la educación», a Ruiz Castellanos, A. i Viñez Sánchez, A. (coord.) Diálogo y Retórica. Cádiz, Universidad de Cádiz.
Riché, P. (1996) Dictionnaire des Francs. Paris, Bartillart.
Riché, P. (1983). Les Carolingiens : une famille qui fit l’Europe. Paris, Hachette.
de Riquer, M. i Valverde, J. M. (2005) Historia de la literatura Universal. Barcelona, RBA.
Van Tieghem, P. (1975) Historia de la literatura universal. Barcelona, Editorial Miguel Arimany.