A construção da memória histórica pelas atualidades cinematográficas: uma outra história da educação pela sétima arte?

Aquest article pretén debatre la manera com l'Estado Novo (1933-1974) va crear la seva pròpia memòria històrica a Portugal, a través de la Secretaria Nacional de Propaganda (1933-1944) i la Secretaria Nacional d'Informació (1944-1968), òrgans liderats per António Ferro fins l'any 1949. Tenint en compte que, a través de l'actualitat cinematogràfica, la propaganda va adquirir una dimensió especialment educativa, la prime-ra part està dedicada a una exploració del seu context de producció i a argumentar que la dimensió pedagògica del cinema va ser defensada per António Ferro i realitzada conscientment pel director António. Lopes Ribeiro. En la segona part, a partir d'una anàlisi temàtica del Jornal Português (1938-1951), es presen-ta com un dispositiu per construir una memòria de l'Estado Novo en diferents dimensions narratives de l'ús del temps, tot presentant com a hipòtesi que els esdeveniments cinematogràfics actuals també tenen una dimensió de memòria artística, aquí anomenada interval de temps. La metanarrativa del cinema interromp la propaganda sobre l'Estat Novo, creant una altra memòria històrica per al Setè Art en una contranarració de resistència estètica i negativa a la submissió de l'art a la política.