Dignitat del moribund i acompanyament virtuós

La confrontació actual en relació a la llei de l’eutanàsia –i més
profundament sobre l’acte de l’eutanàsia com a precipitació
volguda i instada de la mort del pacient-, fa emergir la importància
d’aprofundir en els fonaments racionals –i aquí la filosofia ha de
tenir una paraula- de la dignitat. No només constatar el fet de la
dignitat reconeguda pel consens universal de la societat, sinó
resseguir els fonaments d’aquesta dignitat: ¿quin és l’origen de la
dignitat? Així com les posicions a favor de l’eutanàsia apel·len a la
dignitat del morir i de la llibertat d’elecció del pacient, les
posicions contràries apel·len justament a la dignitat de la persona
humana com a escut protector davant de l’amenaça. Urgeix el
debat sobre la noció integral de la dignitat que afecta al ser humà
com a existència en totes les seves dimensions (condició
personal, fase d’envelliment, presència del sofriment, interpel·lació
social i proximitat a l’hora misteriosa de la pròpia mort).