Importància biològica dels additius antioxidants en alimentació animal

Durant la seva evolució, els organismes vivents han desenvolupat mecanismes de protecció contra l?oxidació específics per al control dels
radicals lliures i altres substàncies tòxiques que es formen a nivell cel·lular.
No obstant això, quan aquests mecanismes es superen és quan esdevenen
efectes adversos, que poden conduir a la malaltia. L?addició dels antioxidants en alimentació animal ha comportat una menor incidència
de certes malalties lligades a carències de vitamines i elements lligats al
sistema antioxidant propi de l?animal, i ha permès el pas cap a una producció animal més intensiva, amb un major rendiment dels animals.

Amb relació als aliments, la no suplementació d?un pinso amb antioxidants pot comprometre diferents nutrients, així com també una disminució en la digestibilitat del greix, i conduir a disminucions en
l?energia metabolitzable. A més, com a conseqüència de l?oxidació dels
aliments, es produeixen mals sabors i olors que afecten la palatabilitat del pinso i, per tant, en limiten la ingestió per part de l?animal. Per altra
banda, els efectes d?alimentar els animals amb greixos oxidats han estat demostrats en nombrosos casos, que es mostren en aquest article. Entre aquests: augment de la incidència de remolliment cerebral en pollastres,
augment de la diàtesi exsudativa, disminució de la digestibilitat i empitjorament de la taxa de creixement.

En aquesta revisió es mostra com l?addició d?antioxidants en la dieta
resol aquests problemes, tant els efectes sobre l?aliment en si mateix, com aquells sobre l?animal, donat que atura el procés d?oxidació dels greixos i
principis actius susceptibles, i els preserva de la seva degradació.