Pianificazione urbana ed educazione formale. Riflessioni sulla metodologia e sul ruolo político del curricolo geografico.

Article Sidebar

HTML

Main Article Content

Marcella Schmidt di Friedberg
Enrico Squarcina
Stefano Malatesta
Il tema della partecipazione dei bambini e delle bambine ai processi di pianificazione urbana è consolidato da tempo (M. Francis, 1988; Ware W., Cavannagh S R, 1992; Hart, 1997; R. Lorenzo 1998). Complessivamente si dispone di una tradizione scientifica solida che ha messo in risalto il ruolo esercitato dall’educazione formale (M. Francis, R. Lorenzo, 2002), dunque, della scuola e dei curricoli nazionali. Nel contributo si intende discutere come nella scuola italiana gli obiettivi e i metodi contenuti nel curricolo geografico vengano presentati non solo come strumenti-guida per i bambini e le bambine verso una piena consapevolezza dello spazio nel quale si muovono, ma anche come saperi necessari alla formazione di ‘buoni’ cittadini responsabili. Questa connessione viene letta criticamente, analizzando alcuni progetti educativi sullo studio dello spazio urbano nella scuola primaria, condotti dagli studenti del Corso di Laurea in Scienze della Formazione a Milano.

Article Details

Com citar
Schmidt di Friedberg, Marcella et al. «Pianificazione urbana ed educazione formale. Riflessioni sulla metodologia e sul ruolo político del curricolo geografico». Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, 2010, vol.VOL 14, http://raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/200047.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu

The Effect of Open Access

      , en anglès).

 

Articles més llegits del mateix autor/a