S’obre el teló: relacions entre l’escena catalana i la hispànica

Main Article Content

Maria Moreno i Domènech

Aquest article presenta una panoràmica de l’evolució de la traducció teatral entre les llengües espanyola i catalana. El seu objectiu és analitzar no solament les peces catalanes traduïdes i posades en escena en espanyol, sinó també les peces castellanes que han estat traduïdes al català. El text es divideix en tres períodes: del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola, el Franquisme i, finalment, de la mort de Franco a l’any 2022.

Paraules clau
traducció teatral, recepció teatral, teatre català, traducció catalana, franquisme, exili

Article Details

Com citar
Moreno i Domènech, Maria. «S’obre el teló: relacions entre l’escena catalana i la hispànica». Quaderns: revista de traducció, 2023, vol.VOL 30, p. 65-76, doi:10.5565/rev/quaderns.99.
Referències

BACARDÍ, Montserrat (2001). «La traducció del castellà al català al segle XX. Esbós d’una història accidentada». Visat, 9.

BACARDÍ, Montserrat (2009). «La traducció catalana a l’exili. Una primera aproximació». Quaderns. Revista de Traducció, 16, p. 9-21.

BACARDIT, Ramon (2018). «Frederic Soler i els nous autors del teatre català». A: CASSANY, Enric; DOMINGO, Josep M. (ed.). Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Editorial Barcino: Ajuntament de Barcelona, p. 253-284.

BAKUZC, Dóra (2013). «Teatre català a Hongria: aspectes de la traducció dramàtica a propòsit de la versió hongaresa d’El mètode Grönholm de Jordi Galceran». A: BARTUAL, Carles; DÉRI, Balázs; FALUBA, Kálmán; SZIJJ, Ildikó (ed.). Catalanística a Hongria (1971/72-2011/12) Actes del Simposi Internacional de Catalanística Budapest. 24-26 d’abril de 2012. Budapest: Institut Ramon Llull: Fundació Congrés de Cultura Catalana: Universitat Eötvös Loránd de Budapest, p. 25-36.

BERGSON, Henri (1940). Le Rire. Essai sur la signification du comique. París: PUF.

CAMPS, Magí (2022). «Jordi Galceran: “El mètode Grönholm es una máquina que siempre funciona”». La Vanguardia, (15 agost). https://www.lavanguardia.com/cultura/20220815/8463768/metode-groenholm-maquina-siempre-funciona.html [Consulta: 02/09/2022].

CASTELLANOS, Jordi (2013). Literatura i societat. La construcció d’una cultura nacional. Barcelona: L’Avenç.

SALA BECKETT, OBRADOR DE DRAMATÚRGIA (2022). Catalandrama. Traduccions de teatre contemporani. https://www.catalandrama.cat [Consulta: 02/10/2022].

COMEDIA NACIONAL (2022). «Tiempo salvaje». https://comedianacional.montevideo.gub.uy/tiempo-salvaje [Consulta: 02/10/2022].

DARÍO, Rubén (2005). «En Barcelona. 1 de enero de 1899». A: España contemporánea. Madrid: Visor Libros, p. 20-27.

FOGUET, Francesc (2013). «La literatura dramàtica al segle XXI». A: La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 121-131.

FOGUET, Francesc (2016). El teatro catalán en el exilio republicano. Sevilla: Renacimiento.

FUNDACIÓ JOAN BROSSA (2022). «Traduccions». https://www.fundaciojoanbrossa.cat/el-poeta/categoria-bibliografia/traduccions [Consulta: 02/10/2022].

FÀBREGAS, Xavier (1978). Història del teatre català. Barcelona: Editorial Millà.

GALLÉN, Enric (2001). «Traduir i adaptar teatre a Catalunya (1898-1938)». A: PEGENAUTE, Luis (ed.). La traducción en la Edad de Plata. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, p. 49-74.

GALLÉN, Enric (2004). «“Àngel Guimerà”, de José León Pagano». Anuari Verdaguer, 12, p. 207-226.

GALLÉN, Enric (2007). «Dues literatures en contacte: estat de la qüestió». A: GIBERT, Miquel M.; HURTADO DÍAZ, Amparo; RUIZ CASANOVA, José Francisco (ed.). Literatura comparada catalana i espanyola del segle XX. Lleida: Punctum, p. 15-35.

GALLÉN, Enric (2017). «Teatre i bilingüisme a la Barcelona de postguerra». A: PÉREZ SALDAÑA, Manuel; ROCA, Rafael (ed.). Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes = From Manuscript to Digital Word: Studies of Catalan Language and Literature. Amsterdam: John Benjamins, p. 252-266.

GALLÉN, Enric (2018). «Bilingüisme, diglòssia i teatre català». A: GALLÉN, Enric; RUIZ CASANOVA, José Francisco (ed.). Bilingüisme, traducció i literatura catalana. Barcelona: Punctum.

GALLÉN, Enric; GIBERT, Miquel M. (2021). «Catalan and Spanish Drama in Contact (1890–1939)» A: GIMENO UGALDE, Esther; PACHECO PINTO, Marta; FERNANDES, Ángela (ed.). Iberian and Translation Studies. Liverpool: Liverpool University Press, p. 309-337.

GIBERT, Miquel M. (1994). «Josep Maria de Sagarra: un teatre entre vers i prosa». A: Josep Maria de Sagarra. Barcelona: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, p. 13-29.

MACHÍO, Christian (2010). «Catalandrama rep 627 sol·licituds en el primer any». Teatralnet. http://www.teatral.eu/ca/noticies/10175/catalandrama-rep-627-sol%C2%B7licituts-en-el-primer-any#.Y2LvhezMJsM [Consulta: 02/09/2022].

MARTORI, Joan (1996). «Guimerà en Madrid». Anales de la literatura española contemporánea, 21(3), p. 313-327.

MORENO I DOMÈNECH, Maria (2022). «Josep M. Benet i Jornet». A: Enciclopèdia de les Arts Escèniques. Institut del Teatre i Diputació de Barcelona. https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id2899/benet-i-jornet.htm [Consulta: 03/10/2022].

PUJOL, Anton (2006). «El mètode Gronhölm o la submissió a les modernitats líquides». Catalan Review, XX, p. 131-151.

RIBA, Carles (1959). «Notícia preliminar». A: SÒFOCLES. Tragèdies. Volum II. Barcelona: Fundació Bernat Metge, p. 89-118.

RIBERA LLOPIS, Juan Miguel (2003). «Relaciones entre los teatros contemporáneos castellano, catalán y gallego». A: DOMÉNECH RICO, Fernando; PERAL VEGA, Emilio Javier (ed.). Historia del teatro español. Madrid: Gredos, p. 2953-2969.

ROSSELLÓ, Ramon X. (2022). «Rodolf Sirera Turó». A: Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1118/rodolf-sirera-turo.htm [Consulta: 05/10/2022].

SAGARRA, Josep M. (1949). «Pròleg». A: Obres completes II. Teatre. Barcelona: Editorial Selecta, p. XIII-XXXVI.

SAGARRA, Josep M. (1994). Josep Maria de Sagarra: home de teatre. 1894-1994. Barcelona: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.

SANSANO, Gabriel (2010). «La fortuna de Ramón de la Cruz en el teatre català vuitcentista: els inicis de Josep Robrenyo». A: LAFARGA, Francisco; PEGENAUTE, Luis; GALLÉN, Enric (ed.). Interacciones entre las literaturas ibéricas. Berlín: Peter Lang, p. 493-510.

TARRÉS, Irene (2022). «Margarida Xirgu». A: Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1906/margarida-xirgu.htm?cerca_5=xirgu [Consulta: 03/10/2022].

TOMÀS, Joan (1935). «A raig fet. Els artistes teatrals i el reclam». Mirador, 334, (29 agost), p. 5.

Articles més llegits del mateix autor/a