Abast i límits de la revolució teatral en l’escena contemporània
Article Sidebar
Main Article Content
Al llarg del segle XX, la literatura catalana s’ha esforçat a mantenir-se lligada a la literatura internacional. El fet que hagi estat i sigui una literatura petita sense estat, però amb una llengua oficial assumida com a pròpia, no ha evitat que estigui al corrent de les novetats i de les revolucions culturals estrangeres per incorporar-les. Els contextos històrics complexos entre el tombant del segle xix i els anys seixanta i setanta ensenyen que les dimensions que té, més reduïdes, comparades amb literatures hegemòniques o amb algunes de petites com la Noruega, no cal que siguin una llosa. Agafem com a exemple els casos de Henrik Ibsen i Samuel Beckett. Tant si té estat propi com no, cal conèixer l’abast i els límits de la literatura catalana a l’hora d’incorporar- hi novetats de fora. Només amb una anàlisi detallada de cada context històric en les cultures d’origen i d’arribada tindrem dades de les característiques de la recepció en qualsevol literatura, hegemònica o no.
Article Details
ANTOINE, André (1921). Mes souvenirs sur le Théâtre Libre. París: Fayard.
B. A. (1909). Un enemich del poble. Barcelona: Tipografia Catalana.
BECKETT, Samuel (1957). Esperando a Godot. Traducció de Trini [Martínez] Trives. Primer Acto, p. 21-45.
BECKETT, Samuel (1960). Tot esperant Godot. Traducció de Joan Oliver. Palma: Editorial Moll.
BECKETT, Samuel (2010a). Esperant Godot. Traducció de Josep Pedrals. Barcelona: Edicions Proa.
BECKETT, Samuel (2010b). Waiting for Godot. En attendant Godot. A Bilingual Edition. Nova York: Grove Press, Athlantic Monthly Press.
BLIN, Roger (1986). Souvenirs et propos recueillis par Lynda Bellity Peskine. París: Gallimard.
CASANOVA, Pascale (2001). «Ibsen en Inglaterra y en Francia». A: La República mundial de las letras. Barcelona: Anagrama.
CHEVREL, Yves (1989). Maison de poupée. París: PUF.
CHEVREL, Yves (1999). «‘Ce n’est pas clair pour nos cervelles de latins’. L’irruption d’Ibsen sur la scène française». Europe, 840, (abril), p. 191-201.
CHEVREL, Yves (2007). «La Pièce bien faite: de Sardou à Ibsen». A: Guy DUCREY (ed.). Victorien Sardou, un siècle plus tard. Estrasburg: Université de Strasbourg, p. 161-170.
CIURANS, Enric (2006). «Samuel Beckett en els escenaris catalans». Assaig de Teatre, 56, p. 199-214.
COSTA, Carles; JORDÁ, Josep Maria (1903). Un enemigo del pueblo. Barcelona: Librería de Antonio López.
DECKER, Jacques de (2006). Ibsen. París: Gallimard.
HE, Chengzhou (2004). Henrik Ibsen and Modern Chinese Drama. Oslo: Oslo Academic Press.
EBSTEIN, Jonny (2001). «Introduction. Le combat anarchiste (1880-1914)». A: Patrick ZUZALLA (coord.). Au temps de l’anarchie, un théâtre de combat 1880-1914. Tome I. París: Séguier Archimbaud, p. 17-50.
ESSLIN, Martin (1961). The Theatre of the Absurd. Nova York: Anchor Books.
FISCHER-LICHTE, Erika (2012). Global Ibsen. Performing Multiple Modernities. Londres: Routledge.
GALLÉN, Enric (2021). «Beckett a Catalunya. El primer muntatge d’En attendant Godot (1956)». A: Oana-Dana BALAS; Xavier MONTOLIU (ed.). Actes del XVIIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de llengua i Literatura Catalanes, Universitat de Bucarest. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000303/00000074.pdf
GALLÉN, Enric (2022). «Tot esperant Godot, Beckett i el Teatre Experimental Català (1966, 1970)». A: Isabel MARCILLAS; Biel SANSANO (ed.). Del teatre de l’absurd als nous paradigmes perfomatius. Lleida: Punctum Escenes Europees, p. 173-210.
GRAVER, Lawrence (2004). «En attendant Godot/Waiting for Godot: genesis and reception». A: Beckett: Waiting for Godot. Cambridge: Cambridge University Press, p. 1-18.
HEMMER, Bjorn (1994). «Ibsen and the realistic problem drama». A: James MACFARLANE (ed.). The Cambridge Companion to Ibsen. Cambridge: Cambridge University Press, p. 68-88.
HERRICK, Jim (2001). «Samuel Beckett». A: Derek JONES (ed.). Censorship. A World Encyclopedia, vol. I. Abingdon: Routledge, p. 201-202.
HOLLEDGE, Julie et al. (2016). A Global Doll’s House. Londres: The Palgrave Macmillan.
KMET, Masa (2020). «Trino Martínez Trives: una figura enigmática del teatro indepediente español». Acotaciones, 46, (juliol-desembre), p. 163-186.
LITVAK, Lily (1981). «Teatro anarquista». A: Musa libertaria. Barcelona: Antoni Bosch, p. 213-252.
MACFARLANE, James (ed.). The Cambridge Companion to Ibsen. Cambridge: Cambridge University Press.
MILLER, Arthur (1987). Vueltas al tiempo. Barcelona: Tusquets, p. 311-313.
MILLER, Arthur (2002). «La advertencia de Ibsen [1989]». A: Al correr los año. Ensayos reunidos (1944-2001). Barcelona: Tusquets, p. 251-252.
OSTERMEIER, Thomas (2022). Explorer l’autre face du réel pour recréer l’oeuvre en scène. Dijon: Les presses du réel, p. 59-65.
OUSTINOFF, Michael (2001). «Samuel Beckett». A: Bilinguisme d’écriture et auto-traduction. Julien Green. Samuel Beckett. Vladimir Nabokov. París, Montreal, Budapest, Torí: L’Harmattan, p. 68-77.
RÉMUSAT, Martine (1906). Lettres de Henrik Ibsen à ses amis. París: Librairie Académique Didier, p. 274.
ROSS, Ciaran (1993). «Samuel Beckett: traducteur de l’autre». Graat, 10, p. 155-177.
SANTAMARIA, Núria (2020). «La introducción de Beckett en los escenarios catalanes. A propósito de los montajes de La Gàbia Teatre y sus antecesores». A: José Francisco FERNÁNDEZ (ed.). Samuel Beckett en España. Valladolid: Ediciones Universidad de Valladolid, p. 60-90.
SIGUAN, Marisa (1990). La recepción de Ibsen y Hauptmann en el Modernismo catalán. Barcelona: PPU.
TEMPLETON, Joan (1998). «Antoine versus Lugné-Poe. The Battle for Ibsen in the French Stage». A: Maria PEPPERMANN. International Ibsen Conference, p. 71-82.
VERONESE, Daniel (2009). El desarrollo de la civilización venidera. https://archivoartea.uclm.es/obras/el-desarrollo-de-la-civilizacion-venidera/
Articles més llegits del mateix autor/a
- Enric Gallén, Traducció i censura teatral sota la fèrula franquista dels anys cinquanta , Quaderns: revista de traducció: Núm. 20 (2013)
