Teatre i denúncia de la violència d’estat Les traduccions catalanes de «Mort accidental d’un anarquista», de Dario Fo, a cura de Guillem-Jordi Graells (1981 i 1986)

Main Article Content

Rossend Arqués

Aquest article té com a objectiu l’anàlisi de les traduccions de l’obra Morte accidentale di un anarchico (1970), de Dario Fo, fetes per Guillem-Jordi Graells, tant la publicada en forma de llibre (1981) com la referent a l’adaptació televisiva (1986) que correspon molt probablement a la de la posada en escena de l’any 1981. L’estudi, que pretén situar aquestes versions catalanes en el context politicocultural en què van sorgir, evidencia les grans diferències entre totes dues versions, unes diferències marcades, no només pels mitjans de comunicació emprats (escrit/ oral), sinó també per la influència d’altres posades en escena, com en el cas de la reelaboració televisiva del 1986.

Paraules clau
Dario Fo, Mort accidental d’un anarquista, Guillem-Jordi Graells, Pere Planella, Teatre Regina, Gavin Richards

Article Details

Com citar
Arqués, Rossend. «Teatre i denúncia de la violència d’estat: Les traduccions catalanes de “Mort accidental d’un anarquista”, de Dario Fo, a cura de Guillem-Jordi Graells (1981 i 1986)». Quaderns: revista de traducció, 2025, vol.VOL 32, p. 59-70, doi:10.5565/rev/quaderns.207.
Referències

(1977). La strage di stato. Roma: Savelli.

ABELLÁN, Joan (1981a). «¡Al teatro, ciudadanos!». Guía del Ocio, (14 gener).

ABELLÁN, Joan (1981b). «El teatro feroz». Pipirijaina, 18, (gener-febrer), p. 14-16.

BABY, Sophie (2009a). Violencia y transiciones políticas a finales del siglo XX. Europa del Sur y America Latina. Madrid: Casa de Velázquez.

BABY, Sophie (2009b). Estado y violencia en la transición española. Las violencias policiales. Madrid: Casa de Velázquez, p. 179-198.

BABY, Sophie (2021). El Mito de la transición pacífica. Violencia y política en España (1975-1982). Madrid: Akal.

BADIA, Montse; GAS, Mario (2020). Saló Diana (1976-1978). El fantasma del paraíso barcelonés. Barcelona: La virreina centre d’imatge.

BALLESTER, David (2022). Las otras víctimas: la violencia policial durante la Transición (1975-1982). Saragossa: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

CARBONELL, Joan (2018). Dos Grec autogestionados. CCCBLAB, (3 juliol).

COLECTIVO 36 (2012). Libro blanco de las cárceles franquistas. Barcelona: Planeta.

EDO, Miquel (2018). «Apologia dell’addomesticamento nella traduzione di teatro politico: Sotto paga! Non si paga! di Dario Fo». Enthymema, XXI, I, p. 30-40.

ESCUDERO ALDAY, Rafael (2013). «Jaque a la Transición: análisis del proceso de recuperación de la memoria histórica». Anuario de Filosofía del Derecho, XXIX, p. 319-340.

ESCUDERO ALDAY, Rafael (2016). Memoria histórica y democracia en España. La brecha de la Transición. Mèxic: Fontamara.

FARRELL, Joseph (2001). «On the road again». A: Dario FO; Franca RAME. Harlequin of the Revolution. Londres: Methuen, p. 96-114.

FO, Dario (1972). «Prologo». A: Morte accidentale di un anarchico. Milà: Casa Editrice Bertani, p. 11-12.

FO, Dario (1974). Muerte accidental de un anarquista. Trad. de Carla Matteini. Pipirijaina.

FO, Dario (2001). Muerte accidental de un anarquista. Hondarribia: Argitaletxe HIRU.

FOGUET, Francesc; SANTAMARIA, Núria (2010). La revolució teatral dels setanta. Lleida: Punctum.

GALLÉN, Enric (2022). «Dario Fo a Catalunya. El cas de Mort accidental d’un anarquista». A: John LONDON; Gabriel SANSANO (ed.). Acting Funny on the Catalan Stage / El teatre còmic en català (1900-2016). Oxford, Berna, Berlín, Brussel·les, Nova York, Viena: Peter Lang, p. 77-99.

GARCÍA-MUÑOZ, Chusco (1977). «Un teatro popular en Italia». Primer Acto, 168, (maig), p. 30-41.

GABANCHO, Patricia (1981). «Teatro Regina. Mort accidental d’un anarquista». El Noticiero Universal, (9 gener), p. 28.

ITZIN, Catherine (1980). Stages in the Revolution. Political Theatre in Britain Since 1968. Londres: Eyre Methuen, p. 199-206.

JOLIVET PIGNON, Rafaëlle (2015). La Représentation rhapsodique. Quand la scène invente le texte. París: L’Entretemps.

LÓPEZ, Maria Rosa (1999). «Pere Planella». Assaig de Teatre, 16-17, p. 130.

MANNING, Céline Frigau; KARSKY, Marie Nadia (2017). Traduire le théâtre : Une communauté d'expérience. Saint-Denis: PUV, Université Paris 8.

MAURIN, Anne (2013). La traduction théâtrale et ses enjeux dramaturgiques. Mémoire de recherche Master 2. Université Stendhal Grenoble 3.

NACIONS UNIDES (2014). «Informe de Pablo de Greiff, Relator Especial sobre la promoción de la verdad, la justicia, la reparación y las garantías de no repetición». Misión España, A/HRC/27/56/Add. 1, de 22 de juliol.

OLIVER OLMO, Pedro; LORENZO RUBI, César; GARGALLO VAAMONDE, Luis et al. (2020). La tortura en la España contemporánea. Madrid: Los Libros de la Catarata.

PAVIS, Patrice (2004). «Traduction théâtrale». A: Dictionnaire du théâtre. París: Armand Colin, p. 385.

PÉREZ DE OLAGUER, Gonzalo (1998). «La sala dels “independents”». A: Joan Anton BENACH (ed.). Villarroel Teatre: 25 anys de «La Sala», 1973-1998. Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut del Teatre.

PÉREZ ROYO, Javier (2010). Terrorismo, democracia y seguridad, en perspectiva constitucional. Madrid: Marcial Pons.

PETERS, Edward (1985). La Tortura. Madrid: Alianza.

REGATTIN, Fabio (2004). «Théâtre et traduction : un aperçu du débat théorique». L’Annuaire théâtral : Revue Québécoise d'Études Théâtrales, 36, (tardor).

RIBOTTA, Silvina (2020). «Tortura y malos tratos en la España democrática». Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, 12/28155.

RUIZ DE VILLALOBOS (1981). «Estreno de Mort accidental d’un anarquista por un grupo de profesionales catalanes». Diario de Barcelona, (8 gener), p. 15.

RUIZ HUERTA, Alejandro (2008). Los ángulos ciegos: Una perspectiva crítica de la transición española, 1976-1979. Madrid: Biblioteca Nueva.

SOLER, Mariano (2020). La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983). Barcelona: Península.

SALVAT, Ricard (2007). «A propòsit de Maria Lluïsa Oliveda». Assaig de Teatre, 59, p. 117-121.

SASSANO, Marco (1972). La politica della strage. Pàdua: Marsilio.

SAUMELL VERGÉS, Mercè (2016). «Teatre Lliure, 40 aniversario». El Galán, 7. https://www.teatro.es/contenidos/donGalan/donGalanNum7/pagina.php?vol=7&doc=4_2&40-anos-del-teatre-lliure-merce-saumell [Consulta: 5 maig 2018].

TAVIANO, Stefania (2016). «Morte accidentale di un anarchico sul palcoscenico britannico: un esempio recente di riscrittura». A: Helena LOZANO MIRALLES; Ana Cecilia PRENZ KOPUSAR; Paolo QUAZZOLO et al. (ed.). Traduzione aperta, quasi spalancata: tradurre Dario Fo. Trieste: Edizioni Università di Trieste, p. 63-78.

TOMÁS Y VALIENTE, Francisco (2000). La tortura judicial en España. Barcelona: Crítica.

TUMMILLO, Federica (2012). Le théâtre de Dario Fo après la fin des années soixante-dix : contexte, dramaturgie, poétique (1977-1999). Tesi doctoral.

VALENTINI, Chiara (1997). La storia di Dario Fo. Milà: Feltrinelli.

VITEZ, Antoine (2017). Le devoir de traduire. Arles: Actes Sud.

ZANCARINI, Jean-Claude. «Les deux fins de “Morte accidentale” et leur signification politique». La Clé des Langues. http://cle.ens-lyon.fr/italien/arts/theatre/les-deux-fins-de-morte-accidentale-et-leur-signification-politique [Consulta: 2 maig 2018].