Giorgio Caproni, una carta a Tentori i el «Cielo dell’anima»

La poesia de Caproni, després d’un segon moment (representat pels dos llibres ‘familiars’ Il seme del piangere i Congedo del viaggiatore cerimonioso), comença en 1975, amb Il muro della terra, una tercera manera marcada per l’afàsia, per paisatges buits, per interrogants existencials. Una de les primeres poesies d’aquella antologia, Il vetrone, presenta no pocs problemes interpretatius, que se solucionen, almenys en part, gràcies a documents epistolars inèdits (una carta de Caproni al gran traductor Francesco Tentori). El treball reconstrueix el context i el significat, reconstruint també (mitjançant altres fragments epistolars inèdits) l’amistat entre els dos poetes.