Diàlegs diaspòrics: El paper del gènere, la llengua, i la revisió de la narrativa neo-esclava

En aquest article examino la creació de narratives neo-esclaves, o textos de ficció escrits als segles 20 i 21, encara que establerts durant un període imaginari de l'esclavitud o servitud americana. En aquestes novel·les els autors, normalment els afro-descendents, representen l'esclavitud i/o la vida en la plantació, en general, per atorgar privilegi a les experiències de l'esclau. El procés d'escriure activament contra les narratives de les plantacions tradicionals dels segles 18 i 19 pot alliberar històries d'esclavitud i permetre parlar a actors silenciats. No obstant això, en aquest treball, argumento que existeix cert perill d'una major marginació quan la Història és la plataforma per a l'expressió creativa. Examino dues novel·les els autors de les quals emprenen l'ús de la sàtira per parlar de l'experiència dels esclaus i, en fer-ho, exploro com les imatges d’esclau Negre i les serventes poden ser tant devaluades com enfortides en funció de la representació i la intenció de l’autor.