Factors de risc en el cyberbullying: revisió sistemàtica a partir del model del triple risc delictiu (TRD)

El cyberbullying sorgeix de la unió del maltractament i assetjament entre escolars juntament amb un nou espai de comunicació digital i les seves característiques principals són la freqüència de l’abús, la diferència de poder entre agressors i víctimes (domini-submissió) i la cerca de l’exclusió digital de les víctimes. Encara s’estan estudiant en profunditat les característiques d’aquest problema atès que és un fenomen nou, igual que s’està tractant de determinar si és un fenomen autònom del bullying, o maltractament i assetjament tradicional, per aquest motiu aquest treball es proposa realitzar una anàlisi dels factors de risc en el cyberbullying, a més es pren com a punt de partida el model del triple risc delictiu (TRD). En aquest model es teoritza que els factors de risc per a la conducta antisocial es poden classificar en tres categories: a) factors de risc personals; b) mancances de suport prosocial, i c) oportunitats delictives. Amb tot això es realitza una revisió sistemàtica dels treballs publicats entre els anys 2004 i 2014 en els quals es tracta d’analitzar diferents factors de risc associats a la conducta de cyberbullying. En la revisió es troba que tots els factors de risc estudiats en els diferents treballs es poden classificar en alguna de les categories de risc proposades pel model TRD, en concret els factors personals es divideixen en victimització prèvia, assumpcions morals i falta de valors, baixa empatia, símptomes depressius i angoixa, absència d’autocontrol, baixa autoestima, tensió i frustració, i problemes conductuals primerencs; les mancances de suport prosocial analitzades són acceptació o rebuig del grup d’iguals, falta de suport familiar, mancances de suport en el centre escolar i exposició a la violència; entre els factors d’oportunitats delictives en el ciberespai es troben anonimat, major freqüència de l’ús d’Internet, lloc de connexió, entorn online, precipitadors de l’agressió (reactiva o proactiva), diferències culturals i entorn físic (offline). Com a conclusions finals, es recull que el model TRD pot ser útil en la classificació dels factors de risc de l’agressió online, també pot establir un marc teòric sòlid per a l’anàlisi de la interacció entre els diferents factors de risc, i d’aquesta manera poder arribar a establir mecanismes explicatius de les agressions en el ciberespai, amb la qual cosa s’aconseguirà diferenciar el cyberbullying de les agressions en l’àmbit offline o real per mitjà dels seus mecanismes etiològics, encara que en aquest cas sigui d’una manera indirecta.