El protector de la salut. La comissió militar de la Protectoria de la Salut durant la Guerra del Francès (1808-1814)

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Fernando Parrilla Valero
Farmacèutic. Doctor en Salut Pública. Societat Catalana d’Història de la Medicina (SCHM). Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
https://orcid.org/0009-0008-6856-4503

En aquest treball es dona a conèixer la figura del pro- tector de la salut, màxim responsable de la comissió militar de la Protectoria de la Salut, la qual, durant la Guerra del Francès (1808-1814), va lluitar contra l’epidèmia de tifus i per mantenir la salut pública al principat de Catalunya.

Paraules clau
Protector de la salut, fluerra del Francès, Salut pública, Tifus

Article Details

Com citar
Parrilla Valero, Fernando. «El protector de la salut. La comissió militar de la Protectoria de la Salut durant la Guerra del Francès (1808-1814)». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 2026, núm. 85, p. 59-86, doi:10.1344/gimbernat2026.85.3.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Fernando Parrilla valero, 2026


Drets d'autor

  1. L’autor conserva els drets d’autoria i atorga a la revista Gimbernat el dret de primera publicació.
  2. Els textos es difondran amb la llicència Reconeixement de Creative Commons CC BY. L’obra pot ser distribuïda, copiada i exhibida sense restriccions i se’n pot fer obra derivada, deixant clar qui és l’autor de l’article, la revista on s’ha publicat i els seus editors.
  3. L’autor atorga a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya el dret de publicar l’article en altres formats i/o publicacions que siguin d’interès per a aquestes institucions i incloure’l, si es dona el cas, en bases de dades d’indexació i repositoris.

La revista Gimbernat es publica sota els termes d’una llicència d’ús i distribució Creative Commons 4.0 Internacional. Vegeu: Creative Commons [En línia]. <htpps://creativecommons.org/licenses/by/4.0/> [Consulta: 1 de setembre del 2019]

Referències

ADSERÀ I MARTORELL, Josep. Epidemia de Tarragona del año 1809 y su entorno histórico en el Principado de Cataluña: la enfermedad dominante fue la fiebre carcelaria. [Tesi doctoral]. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 1984.

ARXIU DE PERALADA. Document 457. Tarragona, 11 abril 1809. Ban del protector de la salut.

CANET, Josep Anton. Enfermedades del ejército y del pueblo. 1a ed. Madrid: Ibarra, impressor de Cámara de SM, 1818. 55 p.

DIARIO DE TARRAGONA, 7 de agosto de 1809, número 223.

DIARIO DE TARRAGONA, 7 de septiembre de 1809, número 254.

DIARIO DE TARRAGONA, 9 de abril de 1809, número 104.

FÀBREGAS ROIG, Josep; VIDAL BONAVILA, Judit. (2015) “El Camp de Tarragona, un segle de lluita contra les epidèmies, 1720-1819”. A: Pedralbes. Revista d’Història Moderna [Barcelona]. 2015; 35:235–267.

FERRER ALÒS, Llorenç. “Las crisis de mortalidad en Cataluña (1700-1860). Cronología, intensidad y geografía”. A: Revista de demografía histórica [Barcelona], 2021; XXXIX(III): 83-120.

FONS DE LA JUNTA DEL CORREGIMENT DE TARRAGONA (1808-1820). Assentament general de lliurances, del 30.07.1808 al 16.12.1810. [En línia]. Disponible a: https:// www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/consulta-directa/documents/ junta_corregiment

FONS DE LA JUNTA DEL CORREGIMENT DE TARRAGONA (1808-1820). Sanitat Militar, del 02-04-1809 al 09-01-1811 [En línia]. Disponible a: https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu- municipal/consulta-directa/documents/junta_corregiment

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA. Guia dels escenaris de la guerra del Francès a Catalunya. Commemoració del 200 aniversari de l’inici de la guerra (1808-2008). 1a edició. Barcelona: Novoprint, 2008. 82 p.

MARTÍN MUÑOZ, Luis. Tarragona en el inicio de la modernidad. 1a ed. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2016. 305 p. https://doi.org/10.17345/9788484244004

PARRILLA VALERO, Fernando. “L’inspector d’epidèmies i el protector de la salut en temps de guerra a la Catalunya il·lustrada”. A: Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya [Barcelona]. [En premsa].

PUJOL i ROS, Joan: “L’assistència sanitària a Catalunya durant la Guerra del Francès (1808 – 1814)”. A: Gimbernat [Barcelona], 2022; 78: 67-92.

RAMISA, Maties. “L’administració francesa a Catalunya i els seus homes” A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres], 2009; 40:33-45. https://doi.org/10.2436/ 20.8010.01.2

ROURA, Lluís. “La administració napoleònica en España”. A: Jerónimo Zurita [Saragossa], 2016; 91:73-87.

TORRA PUIGDELLÍVOL, M. Pilar; CANET GONZALO, Jordi. Josep Canet i Pons. Metge i escriptor polític. Manresa: Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (Sèrie PAHCS; 15), 2011. 180 p.

VIADER PAYRACHS, Josep Anton. Reflexiones sobre las enfermedades que afligen las tropas del Real Ejercito del Rosellón. 1a edició. Girona: Ed. Antonio Oliva, 1784. 86 p.

ZARZOSO, Alfons. “¿Obligación moral o responsabilidad política? Las autoridades borbónicas en tiempo de epidemias en la Cataluña del siglo XVIII”. A: Revista de Historia Moderna [Alacant], 1998-99; 17:73-94. https://doi.org/10.14198/RHM1998-1999.17.05