La tradició agronòmica en Ateneu de Nàucratis (2.49b-3.85c): fonts, gèneres i autors

Article Sidebar

coberta de la revista
PDF (Castellano)

Main Article Content

Jordi Sanchis Llopis
Universitat de València
https://orcid.org/0000-0001-9963-4852

En l’obra d’Ateneu de Nàucratis ocupen un lloc molt important les qüestions relatives al món agrícola des de perspectives tan diverses com la botànica, la gastronomia, la medicina, l’etnografia, l’agronomia o la mera erudició. En els llibres II i III (49b-85c), especialment, Ateneu es mostra coneixedor, directament o indirectament, de la llarga tradició de la literatura de temàtica agrària: per a la descripció i diferenciació de productes agrícoles acudeix a una gran diversitat de fonts, de diversos gèneres, però només puntualment als tractats d’agricultura.

Paraules clau
Ateneu de Nàucratis, botànica, agricultura, fonts, tradició literària

Article Details

Com citar
Sanchis Llopis, Jordi. «La tradició agronòmica en Ateneu de Nàucratis (2.49b-3.85c): fonts, gèneres i autors». Faventia, 2025, vol.VOL 47, p. 81-93, doi:10.5565/rev/faventia.229.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

(c) Jordi Sanchis Llopis, 2025

Referències

AMIGUES, S. (1988). Théophraste. Recherches sur les plantes, v. I. París: Les Belles Lettres.

BALDWIN, B. (1977). «The Minor Characters in Athenaeus». AClass 20, p. 37-48.

BEARZOT, C. S. (2013). «Observazioni sulla transmissione dei frammenti di Androzione». En GAZZANO, F.; OTTONE, G. (eds.) (2013). L’età della trasmissione. Alessandria, Roma, Bisanzio. Atti delle giornate di studio sulla storiografia greca frammentaria. Genova, 29-30 maggio 2012. Tívoli: Tored Edizioni.

BRAUND, D. (2000). «Learning, Luxury and Empire. Athenaeus’ Roman Patron». En BRAUND, D.; WINKINS, J. (eds.). Athenaeus and his World: Reading Greek Culture in the Roman Empire. Exeter: University of Exeter Press, p. 3-22.

CHANDEZON, Ch. (2021). «Agriculture en Greece and Coastal Anatolia, 500-100 BCE». En HOLLANDER, D.; HOWE, T. (eds.) (2021). A Companion to Ancient Agriculture. Hoboken, N.J: Wiley-Blackwell, p. 289-316.

DALBY, A. (1996). Siren Feasts. A History of Food and Gastronomy in Greece. Londres-Nueva York: Routledge.

DALBY, A. (2003). Food in the Ancient Word from A to Z. Londres-Nueva York: Routledge.

DOMÍNGUEZ, R. (2004). «Fuentes literarias para la agricultura cartaginesa. El tratado de Magón». Habis 35, p. 179-92.

HENTZ, G. (1979). «Les sources grecques dans les écrits des agronoms latins». Ktema 4, p. 151-60.

MAREIN, M.-F. (2009). L’agricolture dans le Grèce du IVe siècle avant J.C. Le tesmoignage de Xenophon. París: L’Harmattan.

MARZANO, A. (2021). «Agriculture in Imperial Italy». En HOLLANDER, D.; HOWE, T. (eds.). A Companion to Ancient Agriculture. Hoboken, N.J: Wiley-Blackwell, p. 223-38.

MURRAY, O. (2015). «Athenaeus the Encyclopedist». En WILKINS, J.; NADEAU, R. (eds.) (2015). A Companion to Food in the Ancient World. Oxford: Wiley Blackwell, p. 30-42.

PANIAGUA, D. (2006). El panorama técnico-científico en Roma (siglos I-II D.C.). Et docere et delectare. Salamanca: Universidad de Salamanca.

PIGNATONE, M. A. (2020). «L’agricoltura nella botanica di Teofrasto: crescita e sviluppo della pianta tra τέχνη e φύσις». En GIORGIANO, F.; CAUSI, P. (eds.). Crescere/svilupparsi: teoria e rappresentazioni fra mondo antico e scienza della vita contemporanee. Palermo: Palermo University Press, p. 185-204.

RÍOS, R. (2020). «Textos de agricultura cartaginesa en la literatura latina: los otros tratados De agri cultura». Fortunatae 32(2), p. 603-20.

RODRÍGUEZ LÓPEZ, R. (2002). «La agricultura como officium en el mundo romano». RIDA 49, p. 185-202.

SCHWARTZ, E. (1894). «Androtion». En RE, I/2. Stuttgart: J.B. Metzlersche Buchhandlung, cc. 2173-75.

SHARPLES, R. W.; MINTER, D. W. (1983). «Theophrastus on Fungi: Inaccurate Citations in Athenaeus». JHS 103, p. 154-56.

THIBODEAU, Ph. (2018). «Ancient Agronomy as a Literary of Best Practices». En KEYSER, P.; SCARBOROUGH, J. (eds.). Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World. Oxford: Oxford University Press, p. 463-80. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199734146.013.28

ZECCHINI, G. (1989). La cultura storica di Ateneo. Milán: Università Cattolica del Sacro Cuore.